Subscriu-te al Top Magazine

000 portada 85 140x20 Subscriu-te
El més llegit
Hèlios
Hèlios

Els ninots de l'Hèlios en llibre

Per |
17 d'Abril de 2023
Hèlios
Hèlios

Pius Pujades publica "Hèlios", la biografia  sobre el seu gran amic, el ninotaire Jordi Soler 

El periodista Pius Pujades ha trigat força anys, però ho ha acabat fent. Sempre parlava de la biografia que escriuria algun dia sobre el seu gran amic Jordi Soler, que seria l'excusa per recuperar alguns dels milers d'acudits que el ninotaire va dibuixar de nit a la barra del bar l'Arc de Girona durant la llarga dictadura franquista. En Pius en guardava alguns, en va recuperar d'altres gràcies a en Daniel Bonaventura, fill del mític Lluís de l'Arc, i en va arreplegar d'arreu. N'ha trobat de prou significatius. Qualsevol d'aquells dibuixos haguessin portat en Jordi Soler davant el jutge i qui sap si a la presó, que ja va tastar amb en Pius quan van manipular els versos d'una Passió escrita per Narcís-Jordi Aragó i Josep Maria Capella amb el nom de La llum de la veritat i que ells van reconvertir en La llum del quarto fosc.

En Jordi Soler era l'Hèlios, abreviació del pseudònim que va utilitzar sovint en els seus inicis: Heliogabalus Imperator. Va ser batejar com el periodista orquestra per l'Aragó perquè feia de tot i tot ho feia bé. Va publicar durant més de 30 anys una tira a El Punt amb el seu Sísif i per això se'l coneix com a ninotaire, però també era il·lustrador, entrevistador, fotògraf, articulista, cartellista, radiofonista, actor, fotogravador i tot el que vulguin, però especialment un creador de mots encreuats i mots enrevessats que tenia molts fidels. Mereixia un treball com el que ha fet en Pius Pujades i que ha editat la fundació Atrium Artis. Es va presentar a la terrassa de l'Arc, l'únic bar que té una catedral al pati, el dia 13 d'abril.

Si hem de fer una afirmació contundent sobre un home polièdric com l'Hèlios, és que era un geni si per això entenem que era una persona dotada d'una  preparació i desenvolupament mental extraordinari i amb una capacitat per crear o inventar molt superior a la mitjana. Tenia esperit creador, una fabulació il·limitada i no li espantava la feina. I també, quan calia, tenia poca paciència i força mal geni, cosa que se li va aguditzar amb els anys a causa de les patacades que li va donar la vida. Per entendre l'Hèlios cal conèixer la seva història. I en Pius la explica i la contextualitza en aquest llibre de manera que ajuda a entendre el perquè de moltes coses. En Pius ho pot fer perquè van ser amics sempre, des de que en Jordi Soler va aterrar a Girona amb catorze anys, fins els temps finals, quan potser no es veien amb tanta assiduïtat com en els anys de joventut, però sempre sabien que l'altre hi era si calia. I la història d'en Jordi explicada per en Pius, i que l'Hèlios  va llegir i autoritzar en vida, narra amb tota la seva cruesa la vida d'en Jordi i ajuda a entendre moltes coses.

De l'Hèlios s'han escrit moltes coses. Se li han publicat els seus Sísifs, va rebre en vida reconeixements del Col·legi de Periodistes i de la professió i les patums de la Girona profunda el van considerar sempre dels seus però el van mantenir a distància. Era algú important, però no prou. Però hi ha aquells primers anys d'en Jordi Soler a Girona que figuren en el record del que els van viure i podrien perdre's amb el pas dels anys. I aquest llibre recull la memòria oral i deixa negre sobre blanc les amistats de l'Hèlios en aquella Girona grisa i negra, les seves relacions amb aquella ciutat clerical. En Jordi i en Pius formaven part d'un grup de joves que van trobar en l'Arc d'en Lluís Bonaventura un paradís on sentir-se lliures a les nits. I allà va ser on la fèrtil imaginació de l'Hèlios es va deixar anar. Dibuixava compulsivament i deixava les seves petites obres arreu. Sort dels que en van recollir una part. La majoria es van perdre. I aquest és l'objecte del llibre, aquells anys de dibuixos d'un Hèlios rebel, sarcàstic, surrealista, crític, indignat, irreverent, absurd, càustic i estrambòtic com ens el defineix en Pius. Anys de nocturnitat, d'alcohol, de converses en veu baixa, de conspiracions.

Aquest llibre ens transporta a aquella època des del subtítol: Contra la dictadura, amb humor. I la dictadura eren els militars i els jutges i els funcionaris. I la Girona dels vencedors i de la moral catòlica. Hi ha molts bisbes als seus dibuixos. I en Franco entrant sota pali. I molt de sexe. Quan en Jordi dibuixava no es quedava pas curt. El seu humor era absolutament irreverent i procaç i ara seria qüestionat, sense cap mena de dubte. El recuperem gràcies a en Pius Pujades i a la fundació Atrium Artis. Un llibre imprescindible per la Girona profunda.

 

 

Instagram