Els missatges perquè deixem el cotxe a casa i utilitzem el transport públic són continus per part de les diverses administracions, però fer-ho no és tan fàcil. Entre pobles i ciutats de les comarques no és fàcil fer el mateix discurs que possiblement val per Barcelona i l'Àrea Metropolitana. M'agradaria veure alguns dels que els llencen com ho fan per anar de cap de setmana a la Costa Brava o a l'Empordà. L'autopista és ara mateix un drama i l'alternativa per a molta gent, el tren, està desgavellada. Sense voler buscar culpables. Però veient les fotografies d'alguns caps de setmana penjades a les xarxes, bàsicament per molts estudiants de comarques que entre setmana han de ser a Barcelona, la cosa em queda clara. Res de confort. Trens curts per tanta demanda, gent asseguda al terra dels vagons i trens d'Alta Velocitat pels quals una setmana abans del dia que et cal, ja no hi ha seients per contractar. Què ho diguin els que l'agafen cada dia per anar-hi a treballar.
A tot això s'hi afegeixen les obres a la Sagrera. Ara, pels gironines i la gent del Vallès, anar a Barcelona en rodalies o mitja distància, vol dir quedar-se a Sant Andreu Comtal. Una estació que no està preparada per rebre tanta gent de plegat. I això vol dir allargar el viatge més de tres quarts d'hora. Certament les obres cal fer-les i ja porten lustres de retard. Hi estem acostumats. Però es podia haver previst i millora't les condicions pels viatgers davant d'un fet puntual que no ha de durar gaire més de dos mesos. De fet a mitjans de desembre hauria de quedar resolt. L'estació de la Sagrera, no, és clar, el túnel.
El cert és que fer un trajecte en mitja distància o rodalies és molt més lent ara que fa molts anys. I que manquen trens d'alta velocitat, la freqüència dels quals està encara molt per sota dels que hi havia abans de la pandèmia. Renfe té els seus problemes, és clar, però sembla que la majoria dels quals només els tenen a Catalunya.
L'autopista és ara mateix un drama i l'alternativa per a molta gent, el tren, està desgavellada
Estem acostumats als retards. El ministre de Foment Francisco Álvarez Cascos va dir el 2000 que tindríem Alta Velocitat en pocs anys. Després va dir que arribaria el 2008. Va arribar el 2013 i poc després l'estació es va inundar, per mala praxi. També va dir que l'estació convencional es soterraria, que el viaducte que creua Girona seria enderrocat i que totes les línies, alta velocitat i convencional, serien soterrades. Els gironins no ho havien demanat, ho van acceptar i ara saben que no es farà.
Renfe i ADIF, Adif i Renfe, facin els deures. Els retards ja sabem que hi són. Però facin les obres, facin que sigui possible pensar en anar i tornar de Barcelona en horaris de gent treballadora i de gent que vol anar a teatre o al que sigui. Veuran com augmenta el nombre d'usuaris. I que un incident o un accident siguin notícia perquè passin molt de tant en tant, no que es produeixin gairebé a diari. Llavors podran predicar amb la utilització del transport públic. Fins que això passi es poden estalviar els discursos. I per cert, i el miler de places d'aparcament que hi ha entre l'estació d'autobusos i la línia d'Alta Velocitat a Girona. Una planta tancada i barrada. Està així perquè es va construir malament i no hi ha les sortides d'emergència que la seguretat reclama? Seria molt greu. Tant com que en una ciutat com Girona hi hagi tantes places desaprofitades. Sigui d'Adif o de qui sigui la propietat de la planta.