Subscriu-te al Top Magazine

000 portada 85 140x20 Subscriu-te
El més llegit
Tapís de la Creació (Eddy Kelele)
Tapís de la Creació (Eddy Kelele)

El Tapís de la Creació

Un tapís uníc en el seu gènere i només comparable al tapís de Bayeux. Es conserva al Museu Capitular de la Catedral de Girona i originàriament era més gran del que es conserva actualment.

Al Museu Capitular de la Catedral de Girona es troba exposat al públic el Tapís de la Creació. És un brodat del segle XI (o començaments del XII) únic en el seu gènere i només comparable al tapís de Bayeux, a França. L’historiador Miquel de Palol explica que no se sap quan va arribar el Tapís a la Catedral. La primera referència és d’una visita que Carles V va fer a la ciutat el 1538, però se sap que l’obra ja hi devia ser present des de feia temps.

L’obra, de grans dimensions (358 x 450 cm), hauria sigut originàriament més gran de la conservada en l’actualitat i hauria mesurat 480 centímetres d’alt i 540 d’ample. Així doncs, de l’original es conserva la part superior, que té com a representació principal la Creació. Al centre apareix el creador en un cercle amb inscripcions del Gènesi. Un cercle concèntric al seu voltant mostra escenes del Gènesi, des de la creació del món fins a la d’Eva. Els quatre vents es troben als quatre costats d’aquestes circumferències.

Detall del Tapís sobre la creació dels astres
Detall del tapís amb la creació dels astres

Al marge del brodat hi ha un altre cicle iconogràfic que representa el pas del temps. Als seus angles hi ha representats els rius Guibon i Fison, el que fa suposar que als dos angles inferiors hi hauria el Tigris i l’Eufrates i representarien els quatre rius del paradís. La tira superior presenta al centre la imatge de l’any (Annus), amb les quatre estacions als seus costats. A la franja esquerra es troben els mesos, des del febrer fins al juny, i a la dreta només es conserva des del juliol fins a l’octubre. Entremig dels mesos, de manera oposada estan representats el Sol com el diumenge i la Lluna com a dilluns. A la part de sota i incompleta s’explica la història de la descoberta de la Vera Creu per part de Santa Helena.

Vent Sèfir
Vent Sèfir

 

Instagram