Subscriu-te al Top Magazine

Top Girona nº 83 Subscriu-te
El més llegit
La Catedral de Girona
La Catedral de Girona

La Catedral de Girona

La Catedral de Santa Maria, omnipotent per sobre de les teulades dels edificis de Girona i escortada per l’església de Sant Feliu, ha estat des de fa segles testimoni de la història de la ciutat.

La Catedral de Santa Maria, omnipotent per sobre de les teulades dels edificis de Girona i escortada per l’església de Sant Feliu, ha estat des de fa segles testimoni de la història de la ciutat.

Lluny dels tòpics que tenim de l’edat mitjana, les esglésies sempre han estat llocs vius. Miguel Sobrino González, historiador de l’arquitectura medieval, descriu com les catedrals complien diverses funcions. Eren llocs de culte on se celebraven els oficis ordinaris i els solemnes, i hi havia la càtedra, un seient episcopal del qual la catedral rep el seu nom. Sobrino González explica que això volia dir que la catedral era la seu del govern diocesà. Però no totes les activitats que es desenvolupaven entre els seus murs estaven relacionades amb oficis, sinó que també allotjaven moltes altres activitats de la ciutat. ‘S’hi reunien els comerciants per tancar tractes, i els gremis hi dirimien els seus assumptes’, diu Sobrino González. ‘Els seus murs exteriors i de vegades també els claustres i les naus, acollien botigues i comerços; les seves capelles i claustres van albergar les primeres escoles universitàries; en les seves llotges es reunien els membres del consell municipal, i a les seves portes o en llocs específics s’impartia justícia’, explica.

La Catedral de Girona
La Catedral de Girona

Aquesta activitat també es veu reflectida amb l’edifici mateix. I és que la Catedral ha estat gairebé sempre en obres. La primera catedral, d’estil romànic, es va construir entre el segle X i el segle XI sobre l’antic temple romà, que havia sigut cristianitzat segles abans. Tot i que es va inaugurar el 1038, el campanar no es va acabar fins a l’any 1132 i el claustre va ser bastit al segle XII.

De l’antiga catedral romànica se n’ha conservat fins als nostres dies el claustre i un dels campanars, incorporat a l’edifici actual com un contrafort. Aquest contrafort també és conegut com a Torre de Carlemany, probablement degut a la llegenda que diu que al llegendari rei dels francs li va caure l’espasa des de dalt de la torre. Tot i que Carlemany mai va trepitjar la ciutat, darrere de l’altar major, en un lloc enlairat damunt un tram d’escales, es troba la coneguda Cadira de Carlemany. Es tracta en realitat d’una cadira episcopal del segle XI que procedeix de l’antic temple romànic. Tant la torre com la cadira són de dos segles posteriors a la mort de l’emperador (814).

Interior de la Catedral
Interior de la Catedral

Amb el pas del temps, el romànic va donar pas al gòtic. La primera basílica gòtica de tot Europa va ser la de Saint-Denis, lloc de sepultura dels reis francesos. La seva construcció va ser propugnada pel seu abat Suger, que defensava que Jesús era la llum del món i que ara la llum també formava part del mateix edifici. A la Catedral de Girona, el 1312 es va iniciar l’obra gòtica amb la construcció de l’absis i l’inici de les tres naus. Aquesta obra no es va acabar fins a principis del segle XVII. La construcció de la planta en tres naus es va aturar perquè l’any 1386 es va plantejar el projecte de fer-ho amb una única nau. L’any 1417 el bisbe Dalmau de Mur i el capítol de la catedral es van decantar per la construcció d’una única nau, de 22,98 metres d’amplada per 34 metres d’alçada. Així, l’any 1604 es va col·locar l’última pedra de la nau, de manera que es convertí en la nau gòtica més ampla del món i la segona de qualsevol estil arquitectònic, després de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

Les obres no es van aturar aquí. El 1680 es va començar a construir la façana principal. També a finals del segle XVII, s’hi va afegir la monumental escalinata, igualment d’estil barroc. La façana, però, no es va acabar fins a mitjans del segle XX, durant el bisbat de Josep Cartañà.

Tapís de la Creació

Al Museu Capitular de la Catedral es troba exposat al públic el Tapís de la Creació. És un brodat del segle XI (o començaments del XII) de grans dimensions i únic en el seu gènere.

Durant la Guerra Civil la seu va patir destrosses. La volta i els vitralls van patir alguns desperfectes. L’any 1958 Domènec Fita va dissenyar el vitrall de la capella del Sant Sepulcre. Vuit anys més tard es va restaurar la volta gòtica i el 1975 es va acabar la reforma de la Porta dels Apòstols. Ja al segle XXI es va restaurar la façana i el campanar. Aquest any s’ha acabat de reformar el museu de la Catedral, on ara es pot gaudir tal com mereix una peça única i excepcional del romànic: el Tapís de la Creació.

Instagram