La diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, és la segona diada nacional catalana, una jornada on l’afecte i la cultura es troben a cada carrer o plaça de cada poble i ciutat de Catalunya. Les roses i els llibres ja no segueixen un patró únic: es regalen sense regles, a qui volem i com volem. És un moment per expressar emocions, compartir històries i celebrar la catalanitat com una forma d’amor. Les parades s’omplen de llibres per a totes les edats i gèneres: novetats literàries, clàssics, poesia, narrativa infantil i juvenil. Sant Jordi és també una festa que fa respirar cultura. Llibreries, editorials, ajuntaments i associacions culturals s’uneixen per oferir signatures, presentacions i activitats que converteixen carrers i places en un gran teatre de la lectura. És un dia carregat de petits moments màgics, de connexions inesperades, de somriures i emocions que recorden que llegir i estimar van de la mà.
En l'edició número 98 de Top Girona, Jordi Grau ens fa les seves recomanacions i ens acosta al finalista del premi de novel·la curta Just Manuel Casero Benet Salellas
L’autor d’aquesta novel·la és l’advocat Benet Salellas, que n’exerceix des del 2003 després d’haver-se llicenciat en Filologia Grega i en Dret. Va saber de la història de la Nora i es va imbuir en els records familiars i en els arxius per mostrar una història diferent de la que va escriure Joan Ferran, el marit de la Nora, en el llibre Recordando a Nora: De Viena a Girona. Els jardins de la Nora, editada per Univers, és una novel·la curta que reinterpreta aquells anys de vida de la Nora i ho fa mostrant les mancances afectives d’un matrimoni que va fer en teoria una bona acció, però en benefici propi. La història del Doctor Figueras i la seva dona que més que tractar la Nora com una filla la van acabar desheretant i fent-la lluitar pel tercer pis de la Rambla 26, on va anar a viure amb el seu marit i on va criar els seus tres fills i cuidar els pares adoptius mentre l’Església s’acaba es quedava el llegat familiar. Una història magníficament relatada que va ser finalista del Premi Casero. Benet Salellas debuta a la novel·la després d’haver publicat Jo acuso. La defensa en judicis polítics, Amnistia, propostes per un debat necessari i En encesa espera, una crònica sobre l’Operació Garzón de 1992.
Els jardins de la Nora
Autor: Benert Salellas Editorial: Univers
Els jardins de la Nora del títol es diuen en realitat Jardins del Doctor Figueras i estan situats a recés de la muralla, quan Girona s’enfila cap a Sant Daniel i on, en el temps en que va arribar Nora Pichler, hi havia construïda una casa de planta baixa que tenia uns jardins molt ben cuidats i la catedral com a veïna. Aquella casa va ser derruïda i es va emportar un lloc on aquella nena austríaca havia trobat la pau després que fos afillada per la família Figueras-Xifra, una família benestant i poderosa de Girona. Una família que la va pujar però que, segons es desprèn de la història que explica el llibre, no la va estimar mai com s’estima una filla i, podent fer-ho, no li va donar els estudis pels quals estava dotada, condemnant-la a una vida lligada a la casa més com a minyona que com a filla, fins que, molt jove, es va casar i va poder fer la seva vida, una vida,però, sempre lligada a tenir cura d’uns pares adoptius que no es van portar d’acord a l’amor incondicional que la Nora els va professar.
La Nora, nascuda a Viena, va arribar a Portbou el 1949 amb cinc-cents nens més, ja que la seva ciutat havia quedat devastada per la guerra. La Nora va anar a raure a casa del doctor Figueres, metge, prohom de la ciutat i que va ser vicepresident de la Diputació. Els altres nens van tornar a Àustria, però la Nova va ser afillada. El doctor Figueras i la seva dona eren grans i no van saber com tractar una nena que només parlava alemany. Li van tallar els llaços amb la família de sang, i fins i tot no li deixaven veure el seu germà que va venir per retrobar-se amb ella. Una novel·la basada en fets reals, dura, que mostra la misèria moral del franquisme i la història d’una nena que es va casar i va tenir fills a Girona que han volgut recuperar el cognom austríac de la seva mare.
Lleó XIV, ombres sota la cúpula
Autor: Vicenç Lozano Editorial: Pòrtic
El periodista, historiador i escriptor Vicenç Lozano, després d’haver escrit Intrigues i poder al Vaticà, Vaticangate i la novel·la història Potser no hi va haver mai primavera, explica com va funcionar l’operació secreta del conclave que va elegir el Papa nord-americà i s’endinsa en els paranys en que es pot trobar el seu pontificat. El Papa, que visitarà Barcelona, va ser escollit després d’una estratègia dels cardenals reformista perquè continués, a la seva manera, el llegat del papa Francesc amenaçat per un sector ultra que, de moment, s’ha arraconat. Però que continua mantenint molt de poder i que no dona res per perdut.
El primer any
Autor: Francesc Serés Editorial: Proa
L’escriptor de Saidí , que viu a Graz, a Àustria, relata la seva experiència com a pare i el primer any de vida del seu fill Juli, nascut a dos mil quilòmetres de la terra del pare i a dos mil de la Rússia de la seva mare. Reflexions com l’arribada d’un fill desitjat obre una porta al futur però remou el passat i fa que l’autor es faci un seguit de preguntes sobre el present. Un llibre que és assaig, relat i dietari i que es pregunta sobre els grans reptes del nostre temps en base a la pregunta: Perquè tenim fills? Un llibre en que l’esperança es converteix en el bé més preuat del nostres dies.
Retrat d’un matrimoni
Autor: Miquel Berga Editorial: Edicions 62
Miquel Berga, professor honorari de la UPF, de la que fou degà d’Humanitats, presenta un retrat del matrimoni d’una noia irlandesa, Eileen O’Shaughnessy amb l’escriptor anglès Eric Blair, més conegut com George Orwell. Un retrat del matrimoni a través de la veu d’una dona extraordinària que es veu immensa en els grans esdeveniments que sacsegen Europa, de la guerra civil espanyola a la Segona Guerra Mundial i que afronta amb humor la convivència amb un escriptor dedicat en exclusiva a consolidar el seu projecte literari. Una aventura de compromís polític que va guanyar el Premi Joanot Martorell.
La segona vida de Ginebra Vern
Autora: Agnès Marquès Editorial: Columna
Agnès Marquès ha guanyat el Premi Ramon Llull amb aquesta novel·la que relata la història d’una periodista en hores baixes que rep l’encàrrec d’escriure un article viral després que un diari de Texas publiqui un anunci en el que una dona felicita al seu marit i a l’amant del seu marit pel fill que esperen. La periodista s’hi desplaça disposada a escriure una notícia que aconsegueixi molts clics, com li demanen, però que l’acaba transformant i l’obliga a replantejar-se la manera de mirar el món i, de retruc, la seva vida. Un llibre que Gerard Quintana, membre del jurat, ha qualificat “d’artefacte molt potent”.
Converses de sobretaula al Motel
Autors: Joan Armangué i Xavier Febrés Editorial: Gavarres
L’exalcalde de Figueres Joan Armangué i l’escriptor planià Xavier Febrés presenten un diàleg sobre l’Empordà i el país d’avui que han mantingut de manera sostinguda cada primer divendres de mes damunt les estovalles d’una taula del Motel Empordà, el temple gastronòmic que està per damunt de les estrelles. Una visió sobre la nostra societat i sobre el paper de l’Empordà des de tots els punts de vista que és també una mirada al país i a les seves apostes de futur. Un llibre molt ben escrit que comença repassant el mite de l’Empordà i acaba en un debat sobre el model turístic i la socialdemocràcia.
El joc del silenci
Autor: Gil Pratsobrerroca Editorial: La Campana
La primera novel·la de Gil Pratsobrerroca (Vic, 1997) s’ha convertit en un fenomen editorial que va sumant edicions des de la seva sortida l’any passat. Es tracta d’una novel·la negra, un thriller rural que parteix de la desaparició d’una nena de set anys en un poble dels Pirineus i la investigació que es porta a terme. Un llibre que combina element d’intriga i descobreix com els pares de la nena amaguen secrets cosa que serà bàsica per seguir la trama del segrest d’aquesta nena amb una trama on els silencis són una manera de comunicar-se. Una novel·la que és una mena de trencaclosques que acaba encaixant.
Descobreix les principlas novetats d'aquest any aqui