Jordi Roca : Així ho va anunciar al seu compte d'Instagram
Va ser una alegria enorme, per inesperada, escoltar de nou la veu d'en Jordi Roca, el petit dels germans Roca d'El Celler de Can Roca, el postrer, com ell s'autoanomena, el rei de les postres -el millor del món, segons els experts- "l'autèntic geni que tenim a casa", com li he sentit a dir a en Joan i en Josep Roca moltes vegades. La tercera pota del Celler, que tant ens ha fet gaudir, torna a parlar amb una certa normalitat. Ho va fer públic ell mateix en un vídeo que ho peta a les xarxes. En el seu estil habitual, fent conya, va explicar que ha recuperat aquella veu que havia perdut fa vuit anys després d'un episodi d'afonia severa que va patir a Nova York i que li va impedir pronunciar paraula. Després del tractament, la faringitis va desaparèixer, però la veu no va tornar. Així de fotut va ser.
En Jordi va quedar sense poder articular cap paraula. Les tenia al cap, li venien a la boca, però no les podia articular. Ha estat un calvari de vuit anys que l'ha portar a visitar diversos especialistes de tot tipus. Al final es va saber que patia una distonia. Sense entrar en detalls, un problema neurològic que primer li va afectar al coll, de tal manera que durant un temps no podria controlar el cap, que li va fer adoptar una postura estranya i que li girava el coll. Ell ho va afrontar com és, de manera externa al menys, però és evident que el va afectar molt i molt. Va haver d'aguantar maledicències i ho va fer amb un somriure a la cara. Després, va perdre la veu. Fins ara.
Ara, després de moltes visites mèdiques, de molts tractaments, d'abaixar el ritme, i de fer exercicis avorridíssims, ha recuperat la veu. Una molt bona veu, que ell adverteix que pot anar canviant, així com durant tota la malaltia havia tingut alguns punts de veu o, com li explicava a en Jordi Basté, li permetia fer algun crit aïllat. Ara té una veu "de locutor de ràdio a les dues de la matinada", segons definició pròpia. Una bona veu. Una veu!
Afortunadament durant aquest anys la manca de veu no li ha afectat la creativitat. Més que mai ha estat creatiu i ha creat, "el geni de la família". L'inventor de "el gol de Messi", o del puro amb gust de fum de puro que es menja, no ha parat i d'això el món gastronòmic n'hem de donar gràcies. El petit dels Roca, pont per qüestió d'edat, entre els seus germans amb la nova fornada que de moment representen en Marc i en Martí Roca, ha treballat més que mai, però d'una altra manera. Casa Cacao i el Rocambolesc en són testimoni, amb Anna Payet a l'hotel i Alejandra Rivas, la dona d'en Jordi, al món dolç. De fet les dones Roca han jugat un paper fonamental en l'univers del Celler, amb l'exemple d'Encarna Tirado, ara al capdavant de l'Espai Mas Marroch, que va ser al celler des del primer dia. I d'una manera o altra hi són també Maria i Marina Roca, la generació femenina que hi ha al darrera. La filla d'en Jordi és encara molt petita, però vaja...
Tot això no és una casualitat. Ni les tres estrelles Michelin ni ser els millors cuiner, sommelier i pastisser del món en una sola família. Hi ha molta feina al darrera. I la senyor Montserrat Fontané, que des de lluny i al mateix temps ben a prop, ho ha controlat tot. I el jefe, Josep Roca, que sempre hi és amb un d'aquells consells que fa tocar la família Roca de peus a terra. Res no és casual, no. Però la notícia és que en Jordi Roca torna a tenir veu. I així, administrada, podrà explicar què fa, com ho fa i per què ho fa. En vuit anys sense veu no ha deixat de fer-ho i va sortir fins i tot a l'anunci de l'Estrella que inaugura l'estiu. Però ara podrà comunicar com ell vol. I li queda molta feina per fer. En el vídeo en Jordi no s'està d'agrair a l'equip, a la gent que els visita, als seus germans, família, dona i filla, el suport. "No sé que més puc demanar. Avui són l'home més afortunat del món", explica al vídeo. I demana que valorem el que tenim, en aquest cas la veu.
Enhorabona Jordi. Sou bona gent i se us valora com a cuiner, cambrer i postres, però sobretot com a persones. Cuida la veu, parla sense esforç, fes els exercicis que calgui i continua demostrant al món el perquè els teus germans creuen que ets el geni de la família. I que pel Celler, el millor estigui per arribar!