Com alcaldessa de Serra de Daró, què representa per a vostè haver estat nomenada presidenta del CC Baix Empordà?
És un gran honor i alhora una gran responsabilitat. Com alcaldessa d’un municipi petit soc conscient de primera mà de les necessitats dels pobles que tenen menys recursos. I em dona l’oportunitat de defensar l’equitat territorial i donar veu a tots els municipis treballant per una comarca cohesionada i molt diversa com és el Baix Empordà.
Com definiria la comarca del Baix Empordà?
És molt diversa, com deia, amb municipis grans al litoral i un interior amb municipis molt petits. És un territori ric en paisatge, història, cultura i patrimoni... Però també amb una població amb molt de talent i capacitat de transformació. El Baix Empordà és una comarca amb una forta identitat, on conviuen tradició i innovació. És una terra amb molts contrastos.
Quines funcions té al seu abast el Consell Comarcal?
Des del Consell gestionem serveis supramunicipals que, sovint, els municipis més petits no poden assumir. A pràcticament tota la comarca gestionem els serveis socials, excepte als dos municipis que superen els 20.000 habitants, com són Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, perquè així ho especifica la llei. La recollida de residus és també una altra àrea que gestionem, en què fem la licitació per a la gran majoria de municipis. El transport escolar, els menjadors... Tenim tècnics de promoció econòmica que gestionen ajudes als municipis que les sol·licitin. També donem suport a l’àrea d’intervenció de municipis —normalment petits—, excepte els més grans. I cal dir que el Premi Empordà de Novel·la, que cada any es lliura, és un dels més importants del país.
Pensa que la feina dels consells està reconeguda?
I són necessaris? Els ciutadans entenen aquesta administració? La feina pública, normalment, mai està prou reconeguda. Fem una tasca discreta però essencial. Són molts els ciutadans que no perceben que molts dels serveis que es presten són gràcies al Consell Comarcal. Però hem de garantir que tots els serveis arribin al ciutadà amb un nivell de qualitat. Segurament hauríem de comunicar més i millor totes les nostres tasques, que són moltes i necessàries.
Tal com es pot veure en el dossier Poble a poble que publiquem en aquest número de Top Girona, el Baix Empordà amaga molt patrimoni i pobles únics que sovint passen desapercebuts...
És cert que molta gent coneix els pobles més turístics de la comarca, i és una llàstima que se’n perdin d’altres que són impressionants. Penso, per posar alguns exemples, en La Pera, un poble medieval de primer ordre; Llavià, que pertany a Fontanilles; o, si em permets, Sant Iscle, que pertany a Serra de Daró. Molts d’ells s’alcen sobre turonets que permeten veure tota la plana empordanesa. Hem de reivindicar la nostra identitat. I també el nostre litoral, amb cales amagades. Som uns privilegiats de viure on vivim.
Què destacaria sobre els reptes que té el Consell Comarcal del Baix Empordà per a aquesta legislatura?
Hem de potenciar els serveis tècnics per donar suport a les àrees d’urbanisme dels ajuntaments. Són molts els municipis que estan refent o creant nous planejaments urbanístics, justament per donar resposta a la problemàtica de l’habitatge que afecta tota la comarca. L’accés a l’habitatge per part dels joves ens preocupa molt. No podem permetre que els pobles quedin deserts, sense joves, que han de marxar per la impossibilitat de fer front als alts preus que es paguen a tota la zona. És un problema de difícil solució. I, per descomptat, volem continuar potenciant el Centre Ocupacional Tramuntana, on tenim nois amb discapacitat que són contractats per a feines diverses del Consell, com és el cas de l’àrea de jardineria o la nau de manipulats, on es treballa per a diferents empreses. És un centre que depèn del Consell Comarcal i del qual estem orgullosos.
Como alcaldesa de Serra de Daró, ¿qué representa para usted haber sido nombrada presidenta del Consejo Comarcal del Baix Empordà?
Es un gran honor y, al mismo tiempo, una gran responsabilidad. Como alcaldesa de un municipio pequeño, conozco de primera mano las necesidades de los pueblos con menos recursos. Este nuevo cargo me permite defender la equidad territorial y dar voz a todos los municipios, trabajando por una comarca cohesionada y diversa como es el Baix Empordà.
ESP.
¿Cómo definiría la comarca del Baix Empordà?
Es una comarca muy diversa, con municipios grandes en la costa y un interior formado por pueblos pequeños. Es un territorio rico en paisaje, historia, cultura y patrimonio, pero también con una población con mucho talento y capacidad de transformación. El Baix Empordà tiene una identidad muy fuerte, donde conviven tradición e innovación. Es una tierra de contrastes.
¿Qué funciones tiene el Consejo Comarcal?
Desde el Consejo gestionamos servicios supramunicipales que los municipios pequeños no pueden asumir solos. En prácticamente toda la comarca prestamos servicios sociales —excepto en Palafrugell y Sant Feliu de Guíxols, por superar los 20.000 habitantes, según establece la ley—. También gestionamos la recogida de residuos para la gran mayoría de municipios, el transporte escolar, los comedores, y ofrecemos apoyo técnico en promoción económica o intervención. Además, cabe destacar el Premio Empordà de Novela, uno de los más importantes del país.
¿Cree que el trabajo de los consejos comarcales está suficientemente reconocido? ¿La ciudadanía entiende esta administración?
El trabajo público, a menudo, no está suficientemente reconocido. Hacemos una labor discreta pero esencial. Muchos ciudadanos no son conscientes de que muchos servicios que reciben son gracias al Consejo Comarcal. Debemos garantizar que estos servicios lleguen con calidad. Probablemente tendríamos que comunicar mejor todo lo que hacemos, porque nuestro trabajo es extenso y necesario.
Tal como se muestra en el dossier “Pueblo a pueblo”, el Baix Empordà esconde mucho patrimonio y pueblos con encanto que a menudo pasan desapercibidos...
Es cierto. Mucha gente conoce los pueblos más turísticos, pero hay muchos otros que son realmente impresionantes. Por ejemplo, La Pera, un pueblo medieval de primer orden; Llavià, que pertenece a Fontanilles; o, si me lo permiten, Sant Iscle, que pertenece a Serra de Daró. Son pueblos que se alzan sobre pequeñas colinas con vistas a toda la llanura del Empordà. Tenemos que reivindicar nuestra identidad y también nuestro litoral, con calas escondidas. Somos muy afortunados de vivir donde vivimos.
¿Qué retos destacaría para esta legislatura del Consejo Comarcal?
Es necesario reforzar los servicios técnicos para apoyar las áreas de urbanismo de los ayuntamientos. Muchos municipios están trabajando en nuevos planeamientos urbanísticos para hacer frente al grave problema de la vivienda. El acceso a la vivienda por parte de los jóvenes nos preocupa mucho. No podemos permitir que los pueblos se queden sin jóvenes porque tienen que marcharse debido a los precios elevados. Es un problema complejo y de difícil solución.
También queremos seguir potenciando el Centro Ocupacional Tramuntana, donde chicos y chicas con discapacidad trabajan en tareas diversas del Consejo, como jardinería o manipulados para empresas. Es un proyecto que depende del Consejo y del cual estamos muy orgullosos.
FR.
En tant que mairesse de Serra de Daró, que représente pour vous le fait d’avoir été nommée présidente du Conseil Comarcal du Baix Empordà ?
C’est un grand honneur et, en même temps, une grande responsabilité. En tant que mairesse d’une petite commune, je connais de première main les besoins des villages disposant de moins de ressources. Ce nouveau poste me permet de défendre l’équité territoriale et de donner une voix à toutes les communes, en travaillant pour un territoire cohérent et diversifié comme l’est le Baix Empordà.
Comment définiriez-vous la région du Baix Empordà ?
C’est une région très diverse, avec de grandes communes sur le littoral et un intérieur composé de petits villages. C’est un territoire riche en paysages, histoire, culture et patrimoine, mais aussi avec une population dotée de beaucoup de talent et de capacité de transformation. Le Baix Empordà possède une forte identité, où cohabitent tradition et innovation. C’est une terre de contrastes.
Quelles sont les fonctions du Conseil Comarcal ?
Depuis le Conseil, nous gérons des services supramunicipaux que les petites communes ne peuvent souvent pas assumer seules. Dans presque toute la région, nous fournissons des services sociaux —sauf à Palafrugell et Sant Feliu de Guíxols, car ils dépassent les 20 000 habitants, comme le stipule la loi—. Nous gérons aussi la collecte des déchets pour la majorité des communes, le transport scolaire, les cantines, et nous offrons un soutien technique en matière de promotion économique ou d’intervention. Il faut aussi souligner le Prix Empordà de Roman, l’un des plus importants du pays.
Pensez-vous que le travail des conseils comarcaux est suffisamment reconnu ? Les citoyens comprennent-ils cette administration ?
Le travail public n’est souvent pas suffisamment reconnu. Nous faisons un travail discret mais essentiel. De nombreux citoyens ne savent pas que beaucoup de services qu’ils reçoivent existent grâce au Conseil Comarcal. Nous devons garantir la qualité de ces services. Il est probable que nous devions mieux communiquer tout ce que nous faisons, car notre travail est vaste et nécessaire.
Comme le montre le dossier “Village par village”, le Baix Empordà cache beaucoup de patrimoine et de villages charmants souvent méconnus...
C’est vrai. Beaucoup de gens connaissent les villages les plus touristiques, mais il y en a beaucoup d’autres qui sont vraiment impressionnants. Par exemple, La Pera, un village médiéval remarquable ; Llavià, qui appartient à Fontanilles ; ou, si vous me le permettez, Sant Iscle, qui appartient à Serra de Daró. Ce sont des villages situés sur de petites collines avec vue sur toute la plaine de l’Empordà. Nous devons revendiquer notre identité ainsi que notre littoral, avec ses criques cachées. Nous avons beaucoup de chance de vivre ici.
Quels défis mettriez-vous en avant pour cette législature du Conseil Comarcal ?
Il faut renforcer les services techniques pour soutenir les services d’urbanisme des mairies. Beaucoup de communes travaillent sur de nouveaux plans d’urbanisme pour faire face à la grave problématique du logement. L’accès au logement pour les jeunes nous inquiète beaucoup. Nous ne pouvons pas permettre que les villages perdent leurs jeunes parce qu’ils doivent partir à cause des prix élevés. C’est un problème complexe et difficile à résoudre.
Nous voulons aussi continuer à développer le Centre Occupationnel Tramuntana, où des jeunes en situation de handicap travaillent sur diverses tâches du Conseil, comme le jardinage ou la manutention pour des entreprises. C’est un projet qui dépend du Conseil et dont nous sommes très fiers.
ENG.
As mayor of Serra de Daró, what does it mean to you to have been appointed president of the Baix Empordà County Council?
It is a great honour and, at the same time, a great responsibility. As the mayor of a small municipality, I know first-hand the needs of towns with fewer resources. This new role allows me to advocate for territorial equity and give a voice to all municipalities, working for a cohesive and diverse region like the Baix Empordà.
How would you define the Baix Empordà region?
It’s a very diverse region, with large towns along the coast and an inland area made up of small villages. It’s a land rich in landscape, history, culture, and heritage, but also home to a population full of talent and a strong capacity for transformation. Baix Empordà has a strong identity where tradition and innovation coexist. It’s a land of contrasts.
What functions does the County Council have?
The Council manages supra-municipal services that small municipalities often cannot handle on their own. Across nearly the whole region, we provide social services —except in Palafrugell and Sant Feliu de Guíxols, which have more than 20,000 inhabitants, as established by law. We also manage waste collection for most municipalities, school transport, canteens, and provide technical support in economic promotion or social work. We also highlight the Empordà Novel Award, one of the most important literary prizes in the country.
Do you think the work of county councils is sufficiently recognised? Do citizens understand this institution?
Public work is often not sufficiently appreciated. We do quiet but essential work. Many citizens are not aware that many of the services they receive exist thanks to the County Council. We must ensure that these services are delivered with quality. We probably need to communicate better about everything we do, because our work is extensive and necessary.
As shown in the “Town by Town” dossier, Baix Empordà hides a lot of heritage and charming villages that often go unnoticed...
That’s true. Many people know the most touristic towns, but there are many others that are truly impressive. For example, La Pera, a first-rate medieval village; Llavià, which belongs to Fontanilles; or, if I may say so, Sant Iscle, which belongs to Serra de Daró. These villages sit on small hills with views over the Empordà plain. We must highlight our identity, and also our coast, with hidden coves. We are very fortunate to live where we do.
What key challenges would you highlight for this term at the County Council?
We need to strengthen technical services to support urban planning departments in local councils. Many towns are working on new urban development plans to address the serious housing issue. Access to housing for young people is a major concern. We cannot allow villages to lose their youth because they are forced to leave due to high prices. It’s a complex and difficult problem to solve.
We also want to continue promoting the Tramuntana Occupational Centre, where young people with disabilities work in various roles for the Council, such as gardening or packaging for companies. It’s a project managed by the Council and one we’re very proud of.