Subscriu-te al Top Magazine

PORTADA TOP GIRONA 91 Subscriu-te
El més llegit
Gael Rodríguez  Alcalde de Portbou
Gael Rodríguez Alcalde de Portbou

Gael Rodríguez, alcalde de Portbou

Per |
19 de Febrer de 2024

"En 6 mesos hem aconseguit més subvencions, més finançament i més inversions que en els darrers 6 anys"

Gael Rodríguez es va convertir a les passades eleccions municipals en el nou alcalde de Portbou i també en el més jove d'Europa amb tant sols 19 anys. Estudiant de Dret i cambrer a Casa David, un establiment familiar situat a la plaça del Mercat, que van fundar els seus besavis en plena postguerra i que ara regenten els pares, Rodríguez va assolir majoria absoluta amb prop del 60% dels vots amb la seva candidatura, Sumem per Portbou, vinculada al PSC. Gael Rodríguez és un apassionat del seu poble i decidit a que Portbou surti de la decadència a la que està sotmesa des de fa més de 30 anys.

 Com ha viscut  aquests primers 6 mesos com alcalde de Portbou?

Amb molta il·lusió però també haig de dir que han estat uns mesos frenètics. Començant amb  l'impacte mediàtic per ser l'alcalde més jove d'Europa. Moltes cadenes de televisió, ràdio i premsa de tot l'estat es van interessar i vaig haver de concedir moltes entrevistes  per aquest fet. I tot amb l'afegit del que representa posar-te al dia amb tots temes del municipals que sumats als problemes d'aigua que vàrem patir i el gran incendi del passat estiu, els inicis van ser veritablement de bojos. I més encara per la pressió del treball que ens hem autoimposat tots els membres del govern, iniciant grans projectes com és la transformació global del poble. Començant pel model de transformació del model econòmic de l'estació, plantejant la transformació del model turístic i la transformació dels serveis municipals.  Crec que a dia d'avui Portbou està deixant la decadència i està caminant cap el progrés. Per això ens vàrem presentar, per millorar Portbou i els vida dels nostres convilatans.

La pintora espanyola més important de la història és d'aquí i en el seu quadre més emblemàtic, "Un Mundo", exposat al Museu Reina Sofia, hi surt Portbou: Ángeles Santos-Torroella  

Per què creu que es va produir aquest canvi polític a Portbou?

Jo ho atribueixo a que Portbou estava buscant il·lusió. Som un poble que portava moltes dècades vivint de la nostàlgia i quan van veure un equip nou amb ganes de canviar el tarannà, d'aportar il·lusió, de transformar Portbou, la ciutadania ens va donar el seu suport. La campanya no va anar de fer grans promeses i grans inversions sinó de vendre un projecte que va més enllà d'actuacions puntuals. Proposem un canvi de model de poble, frenar l'èxode d'habitants i treballar perquè Portbou pugui generar un nou projecte de vida pels seus habitants i pels nous que en vindran. Però sempre tocant de peus a terra. Ens van votar més del 60% dels portbouencs i portbouenques sense prometre res, tant sols oferint il·lusió, responsabilitat i treball. I estem orgullosos d'aquest suport històric però a l'hora sabem que tenim molta responsabilitat. No els hi podem fallar.

I com s'aconsegueix aquest canvi que proposen, trencar aquesta tendència decadent per tal d'assegurar el progrés de vila i fer un poble millor per viure i per ser visitat?

 Trucant a porta del segle XXI. Portbou s'havia quedat estancat als anys 90, sense que sorgissin nous models productius. I tot just ara s'iniciarà a l'estació de Portbou projectes on es faran les tecnologies més punteres del sector ferroviari a Europa. Un segle que demana unes planificacions que mai abans s'havien pensat. No es pot actuar des de la immediatesa. S'ha de generar un pla de futur que ens permeti assegurar bons resultats. Trenquem la decadència transformant la imatge i la gestió municipal. Feia massa anys que Portbou no tenia alcalde. I quan dic això em refereixo a que no teníem un gestor públic. No hi havia ni implicació ni feina al darrere. Pensa que en 6 mesos hem aconseguit més subvencions, més finançament i més inversions que en els darrers 6 anys!  Es trenca la decadència amb feina, feina i més feina.

Fent de cambrer vaig descobrir que la meva passió és la de servir

Quins són els reptes més importants que s'ha marcat en la seva legislatura?

El principal és trencar l'èxode de persones. No pot ser que Portbou sigui un poble  que ha perdut en 1 any 24 habitants. És el repte demogràfic i no podem permetre que, segons indiquen les estadístiques, en 23 anys desapareixem com a poble. I com s'arriba a aquest objectiu? Amb nous models productius i el primer que hem de fer és potenciar el turisme. A Portbou passa un fet excepcional: és l'indret més pur de la Costa Brava, on els Pirineus es fonen amb la Mediterrània i on disposem d'una història excepcional. L'estació, la Guerra Civil, l'exili, la memòria democràtica... Portbou és tranquil·litat, cales úniques, un mar diferent. és el paradís! Hi ha moltíssima gent que voldria descobrir tot això però... no té on quedar-se!  Amb un hostal molt petit i 2 hotels que obren 4 mesos a l'any no estem donant  massa facilitats als turistes i visitants. Portbou té més demanda que oferta i per tant hem de generar espais pels visitants. No pot ser que et diguin des d'un restaurant o des d'una terrassa d'un bar que els hi hagués agradat quedar-se a Portbou però que han triat Banyuls o Llançà perquè aquí no hi havia res. I això no ens ho podem permetre. Estem parlant amb inversors, hem anat per primera vegada a la història de Portbou a FITUR, una de les 3 fires més importants del turisme a Europa, per buscar inversió privada i per promocionar-nos com a poble.

Grans noms del món de les arts, del món polític i del món cultural tenen vinculació amb Portbou. Tot això s'ha d'explotar?

Fabià Estapé, Maria Mercè Roca, Santos Torroella, Antonio Machado, Dolores Ibárruri, Walter Benjamin, Frederic Marés... És un poble d'històries de frontera i això ho trobes a molts pocs llocs al món. A qualsevol carrer ha passat alguna cosa. I això ho volem començar a treballar i donar-ho a conèixer. La pintora espanyola més important de la història és d'aquí i en el seu quadre més emblemàtic, "Un Mundo",  hi surt Portbou. Ángeles Santos-Torroella. Una autèntica meravella. Aquell quadre sense Portbou no existiria i està exposat al Museu Reina Sofia on volem establir nexes d'unió a l'igual que amb l'Ajuntament de Girona per compartir el fons Santos-Torroella. Penso sobretot amb el món universitari i científic. I ho volem explotar i explicar. Salvador Dalí, màxim exponent de la pintura surrealista. Santos Torroella màxim exponent de la pintura femenina. A Figueres el visiten cada any 1 milió  de persones i aquí fins i tot hi ha molts portbouencs que no saben ni qui és...

A Portbou, va començar la nova cuina catalana

La gastronomia és una altra de les mancances de Portbou, malgrat tenir un restaurant que apareix a la Guia Michelin, i sabent que el turisme gastronòmic és necessari per a una població que vol ser turística...

Així és. Com bé saps jo vinc d'una família del món de l'hostaleria i aquest problema el conec. És un altre dels problemes endèmics de Portbou i que es solucionarà si tot això que he explicat a l'entrevista es soluciona. El turisme gastronòmic és un turisme de qualitat i el volem explotar perquè com bé saps aquí, a Portbou, va començar la nova cuina catalana...

 Perdó, expliqui'm això que la nova cuina catalana va començar a Portbou?

La nova cuina catalana, a l'igual que el progrés, neix al voltant de l'estació de Portbou. La influència francesa va fer que cuiners emprenedors viatgessin a l'estat veí per formar-se a grans restaurants i hotels de França i amb aquell bagatge instal·lar-se a restaurants d'aquí fusionant tècniques francesa de la nouvelle cuisine amb la tradició catalana. Parlem del Motel o del Duran de Figueres. Però el primer lloc on es va introduir aquesta nova cuina va ser al Bufet de l'Estació de Portbou impulsat pel que va ser un dels grans cuiners del país, en Josep Mercader, que després passaria per Ca la Teta per fundar finalment el Motel Empordà,  una de les primeres 21 estrelles Michelin d'Espanya. Per tant a Portbou hi ha un pòsit i ho volem explicar i explotar.

Digui'm el seu racó preferit de Portbou?

Haig de tirar cap a casa: la terrassa de Casa David. Però no per estar assegut prenent una cervesa sinó per estar servint. Perquè sortir amb una safata plena és el que m'ha portat fins aquí i el que m'ha fet conèixer milers d'històries, moltíssima gent i el que m'ha fet espavilar a la vida. Per tant estar a la Plaça del Mercat és el meu racó preferit de Portbou. Allà vaig descobrir que la meva passió era servir.

 

 

Instagram