La darrera casa a Ridaura

Després d’esfondrar-se l’antiga casa del capellà, als anys seixanta es va decidir aixecar una nova casa sobre la base dels murs que en quedaven. La necessitat d’utilitzar aquella nova estructura com a magatzem de pinso va deixar els interiors sense construir. Sobre aquesta preexistència arrenca el nostre projecte de reforma i finalització d’una construcció en desús com a nou habitatge. La responsabilitat de representar el darrer edifici d’una filera de cases del nucli antic ens porta a reinterpretar la complexa i estranya volumetria original. En aquest sentit, el projecte planteja reorganitzar la seva composició separant-la en dos volums senzills: el principal, amb coberta a dues vessants, s’elevarà per deixar a la vista l’antic sòcol de pedra, cosa que dona lloc a una planta baixa semiexterior, i el volum secundari lliscarà virtualment fins a terra per rebre’ns i acompanyar-nos cap a l’habitatge superior. El requisit principal d’aquest encàrrec va ser el de construir una casa amb la qual els seus propietaris poguessin establir una connexió emotiva durant la seva jubilació. Per això, els espais de la darrera casa estan fets de racons de lectura a la vora del foc, d’un banc a l’entrada, de paisatges d’infantesa o d’un pati per a un faig. Perquè, ben mirat, el temps està fet d’estacions, de cants de gall i de repics de campana. Aquesta obra va rebre la Menció del Jurat en la categoria Arquitectures dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2020