Tot i que de Cal Ros se'n tenen notícies des de final del segle XIX (algú ha assenyalat el 1879 com la data de fundació), la història comença al 1928, quan Cosme Dalmau, un negociant de cereals de Cassà de la Selva va decidir comprar la fonda de Cal Ros a la família Vic per instal·lar-s'hi amb la seva dona i els sis fills que tenia el matrimoni. Segons apuntava en un article Miquel Torns al diari El Punt, la filla petita dels Dalmau, Clara, afirmava que “Tinc un gran record d'aquells anys i molt especialment d'en Pepet, el cuiner i l’ànima de la fonda, una persona fabulosa”. Però els anys setanta i després de la mort d’en Pepet, la Fonda va anar patint una poc a poc una continuada decadència, fins que van decidir tancar-la definitivament als anys 80 i posar-la a la venda. El nou propietari, Joaquim Gay de Montellà, expresident de la patronal Foment del Treball, va intentar tirar endavant el projecte de la Fonda Cal Ros sense èxit fins que va arribar a un acord amb Jordi Ribas i Sonia Labrador, actuals propietaris del restaurant Sol Blanc de Pals, i van inaugurar de nou Cal Ros amb molt d’èxit fins que van decidir crear el seu propi espai a l’Empordà. Després de Jordi Ribas han hagut diferents propostes que no han acabat de rellançar Cal Ros com es mereixia fins que fa poc menys d’un mes la família Gascons, va decidir tornar a obrir la Fonda Cal Ros fidels als orígens. Els propietaris de Els Tinars, Marc i Elena, hi ha posat l’ànima perquè Cal Ros torni a ser un diamant de la cuina tradicional catalana al barri vell de Girona. “Estem il·lusionats i ho fem sense violar una de les ensenyes d’aquesta fonda centenària: l’amor i el respecte per la tradició catalana en uns moments on sembla que hi ha més “cevitxes” que escabetxos, més tartars que escalivada o més pasta que mongetes. És una aposta important i que creiem que faltava a Girona”.

Han volgut mantenir tota l’essència, amb una nova decoració i amb uns nous espais que desenvoluparan els propers mesos. I crec que cal agrair que en aquesta Girona cada vegada més cosmopolita, i on el “bike boom” ha fet que Girona sigui una de les capitals del turisme ciclista per excel·lència, amb turistes vinguts de tot el món, al costat de propostes d’alt nivell gastronòmic i propostes més “healthy”, sense cap personalitat ni identitat territorial, aparegui una família que aposta per la tradició i per la qualitat. Per ensenyar Catalunya des del plat. Bravo!

I què és el primer que es troba el client quan arriba a la Fonda Cal Ros? Doncs un reguitzell de porrons i unes taules d’embotits artesanals d’un conegut carnisser de Torroella de Montgrí. Folklore? No! Autenticitat!

Marc Gascons ha creat una carta atractiva, amb producte de qualitat i amb uns preus imbatibles amb molta contenció i amb la idea de compartir. La ceba “cop de puny”, els seitons marinats a casa o les patates Bell-Lloc, xafada i rostida amb carn de perol, es combinen amb fesolets saltats amb botifarra, els canelons de rostit tradicional ben gratinats o els cargols a la llauna.

Atenció amb platillos com la tripa de bacallà amb mongetes del ganxet i botifarra negra rostida, el fricandó de vedella o el cap i pota de vedella. I sobretot la seva oferta de carns a la brasa on no hi falten els seus “peus de Ministre” ben salpebrats. Bons postres, tots fets a casa, tanquen l’oferta de Cal Ros.

La reobertura de la Fonda Cal Ros en explica que encara hi ha esperança, que la cuina catalana està ben viva i que és possible que al barri vell gironí, on a vegades se sent més parlar anglès o francès que català, s'aposti per la tradició i per la qualitat a bon preu.
Felicitats família!