Subscriu-te al Top Magazine

Top Girona nº 83 Subscriu-te
El més llegit
jordi grau

Un còmic de Rafael Masó i la Farinera Teixidor

Per
Periodista
|
10 d'Octubre de 2022

La Farinera va ser primer una fàbrica de farines, després va ser una fàbrica de notícies i espero que ben aviat sigui una fàbrica de idees

Dijous vaig tornar a la Farinera Teixidor, on vaig anar cada dia de cada dia a treballar perquè hi havia la seu d'El Punt. Em va fer il·lusió tornar a trepitjar el pati de l'antiga farinera i veure el perfecte estat de conservació en que el manté la propietària, Isabel Bosch, filla de Joan Bosch, que va ser un home clau en la història d'El Punt de 1980 fins al 2011. El motiu va ser la presentació d'un còmic. La família Bosch va permetre que s'hi presentés Rafael Masó, arquitecte, que signen Iván Garcia i Josep Pastells i versa sobre la vida i l'obra de qui va ser un rellevant creador noucentista, com diu el subtítol del còmic editat per Llibres del Segle.

ser una presentació divertida que va reunir més de quaranta persones. La va presentar l'editora de Llibres del Segle, Marta Costa-Pau i Bea, que amb el seu germà Roger fa una magnífica feina com a editora i que publica llibres realment interessants. La va intentar moderar Gerard Bagué, periodista i director de la Revista de Girona i se'n va sortir prou bé tot i que l'autor del guió, el periodista Josep Pastells, va anar a la seva, com fa sempre. En Pastells és un magnífic escriptor i periodista i està acabant un assaig sobre el seu avi, Josep Mascort Ribot, mestre, diputat a Madrid durant la República per ERC, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a Girona. L'escriu gràcies a una beca de la Fundació Josep Irla. En Pastells ha fet novel·les molt interessants i jo en destaco un llibre, Ciutat d'aigua, sobre Girona i la seva relació amb l'aigua, també editat per Llibres del Segle, i que és deliciós. I em sap greu que no tingués la repercussió en nombre de vendes que es mereixia.

Ens ho vam passar bé. I allà, amb una filla de Rafael Masó present, la Montserrat, una neta, la Nausica, un besnet i més família present, l'arquitecte noucentista va ser el gran protagonista. Masó, que va ser molt més que un arquitecte, va idear la magnífica Farinera Teixidor el 1910. Una farinera que després de la seva venda i rehabilitació, es va convertir en el magnífic edifici que tan goig fa i que després de set anys tancat, desitjo que obri de nou portes i doni vida a aquella part de la ciutat que un dia la va delimitar de l'antic terme municipal de Santa Eugènia. Rafael Masó va ser amic de Prudenci Bertrana, Carles Rahola, Xavier Monsalvatge i tants d'altres il·lustres ciutadans de Girona. Van revolucionar el món de la cultura gironina i només la mort prematura d'algun i la guerra després, va segar tot aquell impuls que van donar durant la Mancomunitat de Catalunya. A l'acte vaig saber que no hi ha una biografia de Rafael Masó, que sembla absolutament necessària.

Rafel Masó
Rafel Masó. Fotografia Isabel Bosch

I el còmic? Magnífic. Gràcies a Llibres del Segle per apostar-hi, en la seva primera incursió en el còmic. Un bon guió de Josep Pastell i uns magnífics dibuixos d'Iván Garcia. En 45 planes ens explica la vida de Masó. Però, insisteixo, ens cal una biografia del personatge per posar-lo en valor. Va morir massa jove, quan li quedaven moltes coses a fer. En tres anys farà noranta anys de la mort i cent-quaranta-cinc anys del seu naixement a Girona. És un bon repte per tants autors de casa nostra que han excel·lit en el món de la biografia. Rafael Masó i Valentí està al darrera de la Farinera i la Casa Masó, de la urbanització de S'Agaró i de tantes edificacions més, algunes perdudes, com els xalets que acompanyaven de manera harmònica la Casa de la Punxa de Girona i que van ser destruïts al final de dictadura amb nocturnitat i traïdoria.

Farnera teixidor
Farniera teixidor. Fotografia Isabel Bosch

Vaig tornar a la Farinera, vam parlar de Masó, tinc el còmic que els recomano i em vaig quedar amb una idea que em van permetre expressar públicament: La Farinera va ser primer una fàbrica de farines, després va ser una fàbrica de notícies i espero que ben aviat sigui una fàbrica de idees. Un edifici així cal mantenir-lo, però cal donar-li vida.

 

Instagram