El Teatre Auditori de Sant Feliu de Guíxols es va convertir ahir en un espai especialment íntim per acollir El frec i la bala, el projecte de Marc Parrot i el Quartet Brossa. Durant una hora i mitja, les cançons del músic barceloní van trobar una nova dimensió a través dels instruments de corda del quartet, en un concert acústic, proper i carregat de moments de complicitat amb el públic del Festival Porta Ferrada Occident.
La proposta va començar gairebé a fosques. Els quatre músics del Quartet Brossa van anar construint durant una bona estona una introducció instrumental mentre Marc Parrot, assegut al centre de l'escenari i en silenci, esperava. Només uns punts de llum molt tènues il·luminaven els músics. Finalment, Parrot es va aixecar, va avançar fins al davant de l'escenari i va començar a cantar.
Després de les primeres cançons, Parrot va explicar al públic d'on surt el títol de l'espectacle. "El frec" és aquell contacte que es produeix entre les persones, però també entre l'arc i les cordes dels instruments. "La bala", en canvi, és la cançó que l'artista dispara cap al públic, sense saber mai on acabarà trobant el seu forat. "Cada bala té el seu forat", va explicar abans d'interpretar La bala.
I així, entre cançó i cançó, Parrot va anar compartint les petites històries que hi ha darrere del projecte. Va parlar de l'amor i de Vine a casa, nascuda a partir d'una curiosa coincidència musical; de l'amistat a través de Casagemas, inspirada en la figura de Jaume Casagemas, amic de Picasso; i del propi procés creatiu de l'espectacle, construït a distància a través de notes de veu, poemes i històries que els artistes s'anaven enviant.
El resultat és un concert en què les cançons respiren d'una altra manera. Les cordes del Quartet Brossa —dos violins, viola i violoncel— no funcionen simplement com un acompanyament, sinó que entren en diàleg permanent amb la veu i els instruments de Parrot. El repertori va recórrer peces com Vine a casa, La bala, A la boca del tauró, Quantes coses, On és l'amor, Promesa i La casa del pare.
Un dels moments més espontanis de la nit va arribar amb Quantes coses. El Quartet Brossa va assumir també part de la veu i el públic va acabar incorporant-se a la cançó. Durant uns instants, l'escenari i la platea van compartir la mateixa melodia.
La complicitat va continuar amb Promesa, una peça que Parrot va presentar amb humor com una de les cançons que han continuat evolucionant després d'acabar el disc. "Li hem millorat el text", va bromejar abans d'explicar-ne el sentit al públic.
Quan va arribar el final del concert, Parrot i el Quartet Brossa es van acomiadar entre una ovació especialment llarga. Els xiulets i els aplaudiments van deixar clar que la nit encara no havia acabat. Van tornar a l'escenari per interpretar Misteriosament feliç, el bis que va posar punt final a una proposta que, més que buscar grans artificis, va apostar per reduir distàncies i deixar que les cançons trobessin el seu propi espai.
El públic es va posar dempeus després de l'última cançó. I el "frec" del qual havia parlat Parrot al principi de la nit havia acabat trobant, finalment, el seu lloc: entre quatre instruments de corda, una veu i una platea disposada a deixar-se traspassar per les bales que els músics havien anat disparant durant tota la nit.
Afegeix Top Girona com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat