Avui en dia, prendre’s un bon espresso envoltat de mallots i bicicletes és una escena comuna en moltes ciutats del continent. Alguns d’aquests establiments, fins i tot, neixen de botigues de bicicletes i altres organitzen rutes i competicions per donar-ho tot sobre els pedals. I és que qualsevol que hagi agafat una bici i s’hagi disposat a recórrer diverses desenes de quilòmetres sap que la cafeïna és un dels millors aliats del ciclista. Tot i que no proporciona energia en forma de calories, la cafeïna estimula el sistema nerviós central, fent que s’alliberin dopamina i adrenalina i bloquejant els receptors d’adenosina responsables de la son i el cansament. Així, no és d’estranyar que el cafè i el ciclisme estiguin estretament relacionats.
Corria l’any 1968 quan la primera marca mundial de cafè es va adonar d’això. Va succeir al país on el ciclisme i el cafè són una religió: Itàlia. El fabricant de màquines de cafè FAEMA va ser el primer a esponsoritzar un equip ciclista. Però no un qualsevol. Ni més ni menys que el belga Eddy Merckx. Merckx va aconseguir èxits aclaparadors vestint el mallot de FAEMA i fins i tot va protagonitzar un curtmetratge anomenat Eddy Merckx prop d’una tassa de cafè (Jørgen Leth, 1973). I si bé prendre un cafè abans o durant una sortida en bici ja era un costum popular, aquella publicitat va posicionar el cafè en l’imaginari col·lectiu com el millor combustible per al ciclista. Més endavant, el 1983, un altre dels països cafeters per excel·lència va adoptar la idea: la Federació Nacional de Cafeters de Colòmbia va crear un equip ciclista anomenat Café de Colombia, amb el qual Luis Herrera es convertiria en el primer colombià (i sud-americà) a guanyar un Grand Tour el 1987. I més recentment, la marca de roba ciclista Rapha ha realitzat diverses campanyes relacionades amb el cafè.
Avui dia, les bicicletes i el cafè viuen una època daurada gràcies als nous rècords dels ciclistes professionals, a la recerca d’un transport més ecològic per fer front al canvi climàtic i a la necessitat de combatre el perjudicial sedentarisme de la vida moderna. Ens trobem en un altre dels anomenats bike boom, un fenomen econòmic i històric en què les vendes de bicicletes i accessoris augmenten, i la cultura ciclista es magnifica i es reforça.
Alhora, l’auge del cafè ha anat gairebé a la par que el de les bicicletes. Les cafeteries d’especialitat s’han multiplicat des de la primera dècada dels 2000 per tota la geografia europea, i el seu nombre segueix creixent. És comprensible, doncs, que degut a l'auge ciclista de la ciutat de Girona, les cafeteries especialitzades hagin proliferat com a bolets a molts racons del barri vell de la ciutat.
La Fàbrica Girona (Llebre, 3), la primera cafeteria d’especialitat de la ciutat, va ser fundada per la parella formada pel ciclista professional Christian Meier i Amber Meier, que s’havien conegut anys enrere entre cafès. Quan Christian encara competia al màxim nivell, va aprendre a torrar cafè, va obrir la seva torradora amb cafeteria a Girona i la va anomenar Espresso Mafia (Carrer de la Cort Reial, 5). A això va seguir una nova i lògica obertura: la botiga de bicicletes The Service Course. I d'aquí van venir d'altres a la ciutat com Eat, Sleep, Cycle Café (Albereda, 15), Hors Categorie (Perill,3), Federal Café (Força,9), La Comuna (Bellaire,7) o Oniria Café (Nord,11).
Per tant si voleu prendre un bon cafè, un dels senyals que farà que aquest sigui de nivell, serà que hi hagi ciclistes a l'interior o un munt de bicicletes, algunes amb un preu per sobre dels 18.000€, a l'exterior. Una moda que, pel que sembla, ha vingut per quedar-se i que els que no siguin ciclistes igualment poden beneficiar-se.