"Saps on és la fageda d’en Jordà?" , preguntava el poeta Joan Maragall en el seu famós poema. ‘Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profund com mai cap més n’hagis trobat al món: un verd com d’aigua endins, profund i clar; el verd de la fageda d’en Jordà’. És un lloc de colors canviants, amb taronges, grocs i vermells a la tardor i verds intensos a la primavera i a l’estiu.
La fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional, assentada en un terreny planer damunt d’una colada de lava procedent del volcà del Croscat. Gràcies al clima temperat, els hiverns freds i la generositat de les pluges estiuenques de la comarca, els amants de la natura poden gaudir de tot un privilegi. La Fageda d’en Jordà és el bosc de faigs europeu que creix a menor altitud, uns 500 metres, tota una singularitat davant les fagedes tradicionals que solen desenvolupar-se per sobre dels mil metres. A mesura que un s’endinsa es va envoltant d’arbres i de natura, que l’aïllen del món. ‘El caminant, quan entra en aquest lloc’, diu Maragall, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s’atura, i no sent res, i està perdut’.
Visitants i senderistes queden meravellats davant la presència d’exemplars que arriben als 40 metres d’altura. Són faigs longeus, de troncs estilitzats i poc ramificats, que ofereixen a la tardor l’increïble contrast de colors del seu abundant fullatge caducifoli. En aquesta època el color de les fulles transita del verd i porpra, al groc i vermell brillant, adornant les branques i encatifant els senders amb una acolorida gamma d’ocres. A l’hivern, fins i tot despresos del seu fullatge, els faigs deixen al descobert el seu entramat de branques, tan arquejades algunes, que gairebé besen el terra com volent recuperar les fulles perdudes.
La fageda no és l’únic indret ideal per perdre’s. Joan Maragall deia que quan s’entra a la Fageda, un es converteix en el seu presoner, pres del silenci i la verdor. El mateix es pot dir del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
