Subscriu-te al Top Magazine

Top Girona nº 83 Subscriu-te
El més llegit
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella

Caldes de Malavella, la vil·la termal per excel·lència

Amb la construcció dels grans balnearis, Caldes es va consolidar com a poble d’estiueig i, a més a més, va comportar un augment de població, principalment procedent de Barcelona i d’elevat poder adquisitiu.

A diferència d’altres poblacions romanes, Caldes de Malavella no va néixer amb propòsits estratègics ni militars. Situada en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera, la seva fundació, gràcies a la proximitat de fonts d’aigua termal, va ser per motius relacionats amb l’oci i la salut. De fet, el nom que rebia llavors Caldes era el de ‘Aquae Caldae’, en referència a les aigües bicarbonatades, sòdiques i clorurades que brollen a seixanta graus de temperatura.

La Via Augusta, una de les principals carreteres d’Hispània i que recorria el llevant, passava a prop de Caldes. Per aquest motiu molts viatgers que la transitaven s’hi aturaven durant el seu llarg viatge. Per oferir descans, els romans van construir un gran balneari sobre Sant Grau.

Les termes romanes de Caldes de Malavella
Les termes romanes de Caldes de Malavella

En arribar a l’època medieval, però, la seva fisonomia es va veure alterada. El nucli de població es va envoltar de muralles i es van produir restriccions en la cultura de l’aigua i les antigues termes romanes es van enderrocar. En el lloc on es trobaven es va construir un castell. Als afores del nucli urbà es conserva una altre estructura defensiva, el conegut com a castell de Caldes, bastit l’any 1057. Segons la llegenda, hi vivia una senyora dolenta que tothom coneixia com ‘mala vella’, nom que ha acabat per adoptar el municipi. Just al costat del castell es troba l’església de Sant Maurici, d’una única nau i construïda al segle XIX.

Casa Rosa, Caldes de Malavella
Casa Rosa, Caldes de Malavella

Caldes va prosseguir amb les restriccions al llarg del segle XVII. Això es deu principalment a l’augment de la demografia, que va obligar a destinar els recursos hídrics dels quals es disposaven a l’agricultura.

No és fins arribat el segle XIX quan Caldes es va anar convertint lentament en vila balneària i va començar a recuperar la seva tradició que es remuntava a molts segles abans, en època romana. L’any 1840 es van construir els primers banys, que aprofitaven l’aigua de ‘Els Bullidors’. També es van instal·lar diverses cases de banys i, de mica en mica, les activitats econòmiques van començar a girar al voltant de l’aigua.

Vichy Catalan, Caldes de Malavella
Vichy Catalan, Caldes de Malavella

Amb la construcció dels grans balnearis, Caldes es va consolidar com a poble d’estiueig i, a més, va comportar un augment de població, principalment procedent de Barcelona i d’elevat poder adquisitiu. Amb aquest creixement es van aixecar nous edificis d’estil modernista i es van projectar alguns jardins que encara avui es poden veure a la població.

Dins del terme municipal es troben els nuclis de Franciac, el Llac del Cigne i Santa Seclina, entre d’altres. Al nord de Caldes, a Franciac la seva església parroquial de Sant Mateu conserva un mur d’època romànica, tot i que va ser reconstruïda totalment al segle XVIII. Per la seva part Santa Seclina destaca també per la seva església situada en un vessant del Puig Ventós, inclosa en l’inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Caldes de Malavella està lligada a les aigües termals. Aquestes són la seva principal riquesa que des de temps remots han conduït a la vila a ser el que és actualment.

Instagram