El petit municipi de Beget, amb poc més de 20 habitants, ha mantingut la seva essència durant anys gràcies a un accés allunyat dels grans circuits i a una cura exquisida del seu patrimoni. Coneguts els seus orígens en plena edat mitjana, el poble ha crescut al voltant de l’Església de Sant Cristòfol de Beget (s.X-XIII) i malgrat trobar-se a l’Alta Garrotxa pertany a la comarca del Ripollès després d’annexionar-se al municipi de Camprodon el 1969. Està situat en un espai d’interès natural que abasta zones prepirinenques de tres comarques: Garrotxa , Ripollès i Vallespir i en altres temps el terme municipal de Beget va abastar les poblacions de Rocabruna, Bestracà i Salarsa.
Durant segles la vida va girar al voltant de l’Església de Sant Cristòfol de Beget (s.X-XIII), i encara avui en dia és la seva principal icona. Es tracte d’un temple d’estil romànic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Encara que algunes parts daten del s.X, el gruix del conjunt va ser aixecat entre els segles XII i XIII. A l´exterior destaquen el campanar de 4 pisos (22 metres) i el portal d´accés, coronat per cinc arquivoltes. A l’interior, les tres peces més notables són la talla del Crist Majestat (s.XII), amb més de 2m d’alçada; la imatge de la Mare de Déu de la Salut (s.XIV), d’alabastre policromat; i l’enorme pila baptismal del s.XII.
Carrerons de Beget
Recórrer Beget, al llarg dels seus carrers permet gaudir dels dos ponts medievals, que creuen el riu Llierca i on l’empedrat dels carrers puja per les parets de les cases i es barreja amb el paisatge que l’envolta. Té la consideració de ser un dels pobles més bonics de Catalunya i raons no en falten.