«Habitatge assequible no pot ser mai sinònim d'habitatge de menys qualitat»

CAT

Fa divuit anys que exerceix d’arquitecta i ara assumeix un nou repte al capdavant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona. M. Clara Riera és la primera dona que presideix el COAC des de la seva creació.

M. Clara, ja fa uns mesos que està al capdavant del COAC Girona. Com han estat aquests primers mesos?

Han estat uns mesos molt intensos, d’aprenentatge i, sobretot, d’escolta. Tinc la sort de compartir aquesta etapa amb una Junta molt implicada, formada per la Júlia Breiz, en Marc Fraguell, en Joan Arnau, la Dana Palmada i en Jordi Moret, i amb un gran equip professional. Aquesta nova etapa no parteix de zero: recollim la feina de la presidència d’en Marc Riera i de les juntes anteriors, amb la voluntat de donar continuïtat a allò que funciona i fer evolucionar la Demarcació. Hem volgut escoltar abans de decidir: equips, col·legiats, administracions i agents del territori. Ara ordenem les prioritats i dissenyem un full de ruta perquè el Col·legi sigui cada vegada més útil, proper i present en els grans debats del territori.

S’ha convertit en la primera dona a presidir el COAC Girona des de la seva creació. Què significa aquesta fita per a les noves generacions d’arquitectes?

Fa divuit anys que exerceixo d’arquitecta i sempre he viscut la professió amb naturalitat, però soc conscient que ser la primera dona que presideix el COAC Girona té un valor simbòlic i una responsabilitat. Quan una arquitecta jove veu una dona al capdavant d’una institució, s’amplia el mapa d’allò que considera possible. Intento aprofitar aquesta visibilitat per demostrar que hi ha moltes maneres de liderar: des de l’escolta i la vocació de servei.

Quan va assumir la presidència, quines prioritats es va marcar? En quin punt es troben ara?

Tres. La primera, reforçar el vincle dels arquitectes amb el Col·legi: la digitalització dels tràmits ha reduït la presencialitat, i volem que la Pia Almoina torni a ser un espai viu de trobada entre professionals, coneixement i territori. La segona, un Col·legi útil en el dia a dia, que acompanyi els professionals davant la burocràcia, els honoraris, la formació, els nous models de despatx o el relleu generacional. La tercera, reforçar el paper del COAC com a interlocutor de confiança davant les administracions i la societat. Ara som en fase d’escolta i de construcció d’aliances: un mandat no és un esprint.

L’arquitectura viu una transformació accelerada amb la intel·ligència artificial, els nous materials sostenibles i el canvi climàtic. Com ho afronta el Col·legi?

Amb interès, però també amb criteri i responsabilitat. La intel·ligència artificial ens pot ajudar a analitzar dades i explorar alternatives, però la creativitat, el criteri i la comprensió de les persones i del lloc continuen sent humanes. Els materials s’han de valorar pel cicle de vida complet: procedència, energia, petjada de carboni, salut i possibilitat de reutilitzar-los. I el canvi climàtic serà decisiu en qualsevol decisió: ens obliga a repensar edificis, espai públic, aigua, ombra, vegetació i mobilitat. El paper del Col·legi és formar, acompanyar i compartir coneixement perquè els professionals ho incorporin sense perdre de vista l’objectiu essencial de l’arquitectura: millorar la vida de les persones.

L’accés a l’habitatge és un dels problemes més greus a les comarques gironines. Què pot impulsar el Col·legi amb les administracions?

El Col·legi no construeix habitatges ni legisla, però pot aportar dades, criteri tècnic i coneixement del territori, i reunir administracions, professionals i agents socials a una mateixa taula. A les comarques gironines no hi ha una única realitat, i per això les respostes han de néixer d’una diagnosi territorial precisa. Cal construir més habitatge allà on faci falta, però també rehabilitar millor, mobilitzar habitatges buits i transformar edificis obsolets, i, alhora, simplificar processos i terminis sense rebaixar garanties. L’OBRE, l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona, és una eina clau per generar coneixement i obtenir dades reals i impulsar la rehabilitació. Cal defensar que habitatge assequible no pot ser mai sinònim d’habitatge de menys qualitat.

Es parla sovint d’un gran pacte de país. Com hauria de ser?

Real, transversal i pensat per superar els cicles electorals: amb una diagnosi compartida, objectius mesurables, calendari, pressupost, responsabilitats i seguiment, perquè sense recursos ni capacitat d’execució seria una nova declaració d’intencions. Ha de combinar obra nova, ampliació del parc públic, rehabilitació dels habitatges buits, agilitat en les llicències i col·laboració publicoprivada i comunitària, amb mirada territorial, que incorpori els municipis petits, la costa, el món rural i de muntanya. I els arquitectes hi hem de ser des del principi.

Com es vol relacionar amb els arquitectes més joves?

Primer, escoltant-los i donant-los capacitat real per proposar i decidir. Arriben amb una mirada transversal, digital i sensible als reptes ambientals i socials, però els costa accedir als primers encàrrecs i assumeixen una responsabilitat que no sempre es correspon amb els honoraris. El Col·legi els ha d’acompanyar amb formació, mentoria i orientació de gestió, i generar xarxes i espais de trobada entre generacions. Volem que el COAC sigui casa seva fins i tot abans de col·legiar-se, amb la UdG com a aliada imprescindible.

A Top Girona celebrem aquest 2026 els nostres 25 anys. Com ha canviat l’arquitectura a les comarques gironines en aquest quart de segle?

Ha ampliat molt la mirada: hem passat de centrar-nos en l’edifici a entendre que cada projecte forma part d’un sistema complex de paisatge, ciutat, mobilitat, energia, habitatge i vida de les persones. La sostenibilitat, l’eficiència energètica i l’accessibilitat ja no són valors afegits, sinó condicions imprescindibles. Continuem tenint una arquitectura de gran qualitat i una sensibilitat especial envers el paisatge i el patrimoni, però han augmentat les pressions: habitatge, turisme, canvi climàtic i envelliment del parc construït. El gran repte dels pròxims vinti-cinc anys no serà només construir edificis nous, sinó transformar, rehabilitar i adaptar allò que ja tenim, preservant la identitat i l’ànima del territori.

Per acabar, com hauria de ser en una sola frase la Girona del futur si l’arquitectura posés realment les persones al centre?

Una Girona pensada a escala humana: habitable, accessible i resilient, on tothom pugui trobar una llar, arrelar i viure bé sense que el territori perdi la seva identitat ni la seva ànima.

CAST

Hace dieciocho años que ejerce como arquitecta y ahora asume un nuevo reto al frente de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña. M. Clara Riera es la primera mujer que preside el COAC desde su creación.

M. Clara, hace ya unos meses que está al frente del COAC Girona. ¿Cómo han sido estos primeros meses?

Han sido unos meses muy intensos, de aprendizaje y, sobre todo, de escucha. Tengo la suerte de compartir esta etapa con una Junta muy implicada, formada por Júlia Breiz, Marc Fraguell, Joan Arnau, Dana Palmada y Jordi Moret, y con un gran equipo profesional. Esta nueva etapa no parte de cero: recogemos el trabajo de la presidencia de Marc Riera y de las juntas anteriores, con la voluntad de dar continuidad a lo que funciona y hacer evolucionar la Demarcación. Hemos querido escuchar antes de decidir: a los equipos, los colegiados, las administraciones y los agentes del territorio. Ahora estamos ordenando las prioridades y diseñando una hoja de ruta para que el Colegio sea cada vez más útil, cercano y esté más presente en los grandes debates del territorio.

Se ha convertido en la primera mujer en presidir el COAC Girona desde su creación. ¿Qué significa este hito para las nuevas generaciones de arquitectos?

Hace dieciocho años que ejerzo como arquitecta y siempre he vivido la profesión con naturalidad, pero soy consciente de que ser la primera mujer en presidir el COAC Girona tiene un valor simbólico y conlleva una responsabilidad. Cuando una arquitecta joven ve a una mujer al frente de una institución, se amplía el mapa de lo que considera posible. Intento aprovechar esta visibilidad para demostrar que hay muchas maneras de liderar: desde la escucha y la vocación de servicio.

Cuando asumió la presidencia, ¿qué prioridades se marcó? ¿En qué punto se encuentran ahora?

Tres. La primera, reforzar el vínculo de los arquitectos con el Colegio: la digitalización de los trámites ha reducido la presencialidad y queremos que la Pia Almoina vuelva a ser un espacio vivo de encuentro entre profesionales, conocimiento y territorio. La segunda, hacer del Colegio una entidad útil en el día a día, que acompañe a los profesionales ante la burocracia, los honorarios, la formación, los nuevos modelos de despacho o el relevo generacional. La tercera, reforzar el papel del COAC como interlocutor de confianza ante las administraciones y la sociedad. Ahora estamos en una fase de escucha y construcción de alianzas: un mandato no es un esprint.

La arquitectura está viviendo una transformación acelerada con la inteligencia artificial, los nuevos materiales sostenibles y el cambio climático. ¿Cómo lo afronta el Colegio?

Con interés, pero también con criterio y responsabilidad. La inteligencia artificial puede ayudarnos a analizar datos y explorar alternativas, pero la creatividad, el criterio y la comprensión de las personas y del lugar siguen siendo humanos. Los materiales deben valorarse teniendo en cuenta todo su ciclo de vida: procedencia, energía, huella de carbono, salud y posibilidad de reutilización. Y el cambio climático será decisivo en cualquier decisión: nos obliga a replantearnos los edificios, el espacio público, el agua, la sombra, la vegetación y la movilidad. El papel del Colegio es formar, acompañar y compartir conocimiento para que los profesionales incorporen estos aspectos sin perder de vista el objetivo esencial de la arquitectura: mejorar la vida de las personas.

El acceso a la vivienda es uno de los problemas más graves en las comarcas gerundenses. ¿Qué puede impulsar el Colegio junto con las administraciones?

El Colegio no construye viviendas ni legisla, pero puede aportar datos, criterio técnico y conocimiento del territorio, así como reunir a administraciones, profesionales y agentes sociales en una misma mesa. En las comarcas gerundenses no existe una única realidad y, por eso, las respuestas deben partir de un diagnóstico territorial preciso. Hay que construir más viviendas allí donde hagan falta, pero también rehabilitar mejor, movilizar viviendas vacías y transformar edificios obsoletos y, al mismo tiempo, simplificar los procesos y los plazos sin reducir las garantías. El OBRE, el Observatorio de la Rehabilitación y Renovación Urbana de las Comarcas de Girona, es una herramienta clave para generar conocimiento, obtener datos reales e impulsar la rehabilitación. Hay que defender que vivienda asequible nunca puede ser sinónimo de vivienda de menor calidad.

A menudo se habla de un gran pacto de país. ¿Cómo debería ser?

Real, transversal y pensado para superar los ciclos electorales: con un diagnóstico compartido, objetivos medibles, calendario, presupuesto, responsabilidades y seguimiento, porque sin recursos ni capacidad de ejecución sería una nueva declaración de intenciones. Debe combinar obra nueva, ampliación del parque público, rehabilitación de viviendas vacías, agilidad en las licencias y colaboración público-privada y comunitaria, con una perspectiva territorial que incorpore los municipios pequeños, la costa y el mundo rural y de montaña. Y los arquitectos debemos estar presentes desde el principio.

¿Cómo quiere relacionarse con los arquitectos más jóvenes?

En primer lugar, escuchándolos y dándoles capacidad real para proponer y decidir. Llegan con una mirada transversal y digital, sensible a los retos ambientales y sociales, pero les cuesta acceder a sus primeros encargos y asumen una responsabilidad que no siempre se corresponde con los honorarios. El Colegio debe acompañarlos con formación, mentoría y orientación en gestión, así como generar redes y espacios de encuentro entre generaciones. Queremos que el COAC sea su casa incluso antes de colegiarse, con la UdG como aliada imprescindible.

En Top Girona celebramos en 2026 nuestros 25 años. ¿Cómo ha cambiado la arquitectura en las comarcas gerundenses a lo largo de este cuarto de siglo?

La mirada se ha ampliado considerablemente: hemos pasado de centrarnos en el edificio a entender que cada proyecto forma parte de un sistema complejo de paisaje, ciudad, movilidad, energía, vivienda y vida de las personas. La sostenibilidad, la eficiencia energética y la accesibilidad ya no son valores añadidos, sino condiciones imprescindibles. Seguimos teniendo una arquitectura de gran calidad y una sensibilidad especial hacia el paisaje y el patrimonio, pero han aumentado las presiones: vivienda, turismo, cambio climático y envejecimiento del parque edificado. El gran reto de los próximos veinticinco años no será solo construir edificios nuevos, sino transformar, rehabilitar y adaptar lo que ya tenemos, preservando la identidad y el alma del territorio.

Para terminar, ¿cómo debería ser, en una sola frase, la Girona del futuro si la arquitectura pusiera realmente a las personas en el centro?

Una Girona pensada a escala humana: habitable, accesible y resiliente, donde todo el mundo pueda encontrar un hogar, echar raíces y vivir bien sin que el territorio pierda su identidad ni su alma.

ENG

She has been practising as an architect for eighteen years and is now taking on a new challenge as head of the Girona branch of the Architects’ Association of Catalonia. M. Clara Riera is the first woman to preside over the COAC since its establishment.

M. Clara, you have been at the helm of COAC Girona for a few months now. How have these first months been?

They have been very intense months, a period of learning and, above all, listening. I am fortunate to share this stage with a highly committed Board, made up of Júlia Breiz, Marc Fraguell, Joan Arnau, Dana Palmada and Jordi Moret, as well as a great professional team. This new chapter is not starting from scratch: we are building on the work of Marc Riera’s presidency and previous boards, with the aim of continuing what works and helping the Girona branch evolve. We wanted to listen before making decisions: to our teams, members, public administrations and local stakeholders. We are now setting our priorities and drawing up a roadmap to make the Association increasingly useful, approachable and present in the territory’s major debates.

You have become the first woman to preside over COAC Girona since its establishment. What does this milestone mean for the next generations of architects?

I have been practising as an architect for eighteen years and have always approached the profession naturally, but I am aware that being the first woman to preside over COAC Girona carries symbolic significance and comes with a responsibility. When a young female architect sees a woman leading an institution, her sense of what is possible expands. I try to use this visibility to show that there are many ways to lead: through listening and a commitment to serving others.

When you took office, what priorities did you set? Where do things stand now?

Three. First, strengthening the connection between architects and the Association. The digitalisation of administrative procedures has reduced the need for in-person visits, and we want the Pia Almoina to once again become a lively meeting place for professionals, knowledge and the local community. Second, making the Association useful in everyday professional life, supporting architects with bureaucracy, fees, training, new studio models and generational succession. Third, strengthening the COAC’s role as a trusted interlocutor with public administrations and society. We are currently in a phase of listening and building partnerships: a term of office is not a sprint.

Architecture is undergoing rapid transformation due to artificial intelligence, new sustainable materials and climate change. How is the Association responding?

With interest, but also with sound judgement and responsibility. Artificial intelligence can help us analyse data and explore alternatives, but creativity, professional judgement and an understanding of people and places remain human qualities. Materials must be assessed throughout their entire life cycle: their origin, energy requirements, carbon footprint, impact on health and potential for reuse. Climate change will also be decisive in every decision we make: it forces us to rethink buildings, public spaces, water, shade, vegetation and mobility. The Association’s role is to provide training, support professionals and share knowledge so they can incorporate these considerations without losing sight of architecture’s fundamental purpose: improving people’s lives.

Access to housing is one of the most serious problems in the Girona counties. What can the Association promote together with public administrations?

The Association does not build homes or legislate, but it can provide data, technical expertise and local knowledge, as well as bring public administrations, professionals and social stakeholders together around the same table. There is no single reality across the Girona counties, so solutions must be based on an accurate territorial assessment. We need to build more housing wherever it is needed, but also improve the quality of renovations, bring vacant homes back into use and transform obsolete buildings. At the same time, we must simplify procedures and shorten deadlines without lowering standards. OBRE, the Observatory for Urban Rehabilitation and Renewal in the Girona Counties, is a key tool for generating knowledge, obtaining reliable data and promoting rehabilitation. We must defend the principle that affordable housing can never mean lower-quality housing.

There is frequent talk of a major national pact. What should it look like?

It should be real, cross-sectoral and designed to outlast electoral cycles, with a shared assessment, measurable objectives, a timetable, a budget, clear responsibilities and follow-up. Without resources or the ability to implement it, it would simply be another declaration of intent. It should combine new construction, an expansion of public housing, the renovation of vacant homes, faster planning permission and public-private and community collaboration. It must also take a territorial approach that includes small municipalities, coastal areas, rural communities and mountain regions. Architects must be involved from the outset.

How would you like to engage with younger architects?

First, by listening to them and giving them a genuine opportunity to propose ideas and make decisions. They bring a broad, digital perspective and are sensitive to environmental and social challenges, but they struggle to secure their first commissions and often take on responsibilities that are not reflected in their fees. The Association should support them through training, mentoring and management guidance, while also creating networks and opportunities for different generations to meet. We want the COAC to feel like their professional home even before they become members, with the University of Girona (UdG) as an essential partner.

At Top Girona, we are celebrating our 25th anniversary in 2026. How has architecture in the Girona counties changed over this quarter-century?

Our perspective has broadened considerably: we have moved from focusing on individual buildings to understanding that every project forms part of a complex system involving landscape, cities, mobility, energy, housing and people’s lives. Sustainability, energy efficiency and accessibility are no longer added benefits; they are essential requirements. We continue to have architecture of outstanding quality and a particular sensitivity to landscape and heritage, but the pressures have increased: housing, tourism, climate change and the ageing of the existing building stock. The great challenge over the next twenty-five years will not simply be to construct new buildings, but to transform, renovate and adapt what we already have, while preserving the identity and soul of the territory.

Finally, in a single sentence, what should Girona’s future look like if architecture truly put people at its centre?

A Girona designed on a human scale: liveable, accessible and resilient, where everyone can find a home, put down roots and enjoy a good quality of life without the territory losing its identity or its soul.

FR

Architecte depuis dix-huit ans, elle relève aujourd’hui un nouveau défi à la tête de la délégation de Gérone du Collège des architectes de Catalogne. M. Clara Riera est la première femme à présider le COAC depuis sa création.

M. Clara, vous êtes à la tête du COAC de Gérone depuis quelques mois. Comment se sont déroulés ces premiers mois ?

Ces derniers mois ont été très intenses, placés sous le signe de l’apprentissage et, surtout, de l’écoute. J’ai la chance de partager cette étape avec un bureau très impliqué, composé de Júlia Breiz, Marc Fraguell, Joan Arnau, Dana Palmada et Jordi Moret, ainsi qu’avec une excellente équipe professionnelle. Cette nouvelle étape ne part pas de zéro : nous nous appuyons sur le travail réalisé sous la présidence de Marc Riera et par les bureaux précédents, avec la volonté de poursuivre ce qui fonctionne et de faire évoluer la délégation. Nous avons souhaité écouter avant de décider : les équipes, les membres du Collège, les administrations et les acteurs du territoire. Nous organisons désormais nos priorités et élaborons une feuille de route afin que le Collège soit toujours plus utile, proche et présent dans les grands débats du territoire.

Vous êtes devenue la première femme à présider le COAC de Gérone depuis sa création. Que représente cette étape pour les nouvelles générations d’architectes ?

J’exerce le métier d’architecte depuis dix-huit ans et j’ai toujours vécu cette profession avec naturel. Mais je suis consciente que le fait d’être la première femme à présider le COAC de Gérone a une valeur symbolique et implique une responsabilité. Lorsqu’une jeune architecte voit une femme à la tête d’une institution, elle élargit le champ des possibles. J’essaie de mettre cette visibilité à profit pour montrer qu’il existe de nombreuses façons de diriger : par l’écoute et le sens du service.

Lorsque vous avez pris vos fonctions, quelles priorités vous êtes-vous fixées ? Où en êtes-vous aujourd’hui ?

Trois priorités. La première consiste à renforcer le lien entre les architectes et le Collège : la numérisation des démarches a réduit les rencontres en présentiel et nous souhaitons que la Pia Almoina redevienne un lieu de rencontre vivant entre professionnels, savoirs et territoire. La deuxième est de faire du Collège un organisme utile au quotidien, qui accompagne les professionnels face aux démarches administratives, aux honoraires, à la formation, aux nouveaux modèles de cabinets et au renouvellement générationnel. La troisième consiste à renforcer le rôle du COAC en tant qu’interlocuteur de confiance auprès des administrations et de la société. Nous sommes actuellement dans une phase d’écoute et de construction de partenariats : un mandat n’est pas un sprint.

L’architecture connaît une transformation rapide sous l’effet de l’intelligence artificielle, des nouveaux matériaux durables et du changement climatique. Comment le Collège y fait-il face ?

Avec intérêt, mais aussi avec discernement et responsabilité. L’intelligence artificielle peut nous aider à analyser des données et à explorer des solutions, mais la créativité, le jugement professionnel et la compréhension des personnes et des lieux restent des qualités humaines. Les matériaux doivent être évalués sur l’ensemble de leur cycle de vie : leur provenance, leur consommation énergétique, leur empreinte carbone, leurs effets sur la santé et leur potentiel de réutilisation. Le changement climatique sera également déterminant dans chaque décision : il nous oblige à repenser les bâtiments, l’espace public, l’eau, l’ombrage, la végétation et la mobilité. Le rôle du Collège est de former, d’accompagner et de partager les connaissances afin que les professionnels intègrent ces enjeux sans perdre de vue l’objectif essentiel de l’architecture : améliorer la vie des personnes.

L’accès au logement est l’un des problèmes les plus graves dans les comarques de Gérone. Que peut entreprendre le Collège avec les administrations ?

Le Collège ne construit pas de logements et ne légifère pas, mais il peut apporter des données, une expertise technique et une connaissance du territoire, tout en réunissant les administrations, les professionnels et les acteurs sociaux autour d’une même table. Les comarques de Gérone ne présentent pas une réalité unique ; les réponses doivent donc s’appuyer sur un diagnostic territorial précis. Il faut construire davantage de logements là où cela est nécessaire, mais aussi améliorer la qualité des rénovations, remettre les logements vacants sur le marché et transformer les bâtiments obsolètes. Parallèlement, il convient de simplifier les procédures et de raccourcir les délais sans réduire les garanties. L’OBRE, l’Observatoire de la réhabilitation et de la rénovation urbaine des comarques de Gérone, est un outil essentiel pour produire des connaissances, obtenir des données fiables et encourager la réhabilitation. Il faut défendre un principe fondamental : un logement abordable ne doit jamais être synonyme de logement de moindre qualité.

On parle souvent d’un grand pacte à l’échelle du pays. À quoi devrait-il ressembler ?

Il devrait être concret, transversal et conçu pour dépasser les cycles électoraux, avec un diagnostic partagé, des objectifs mesurables, un calendrier, un budget, des responsabilités clairement définies et un suivi. Sans ressources ni capacité de mise en œuvre, il ne serait qu’une nouvelle déclaration d’intention. Il devrait associer la construction neuve, le développement du parc de logements publics, la réhabilitation des logements vacants, l’accélération des procédures d’autorisation ainsi que la collaboration entre les secteurs public et privé et les initiatives communautaires. Il devrait également adopter une approche territoriale intégrant les petites communes, le littoral, les zones rurales et les territoires de montagne. Les architectes doivent être associés dès le départ.

Comment souhaitez-vous vous rapprocher des jeunes architectes ?

Tout d’abord, en les écoutant et en leur donnant une véritable capacité de proposition et de décision. Ils arrivent avec une vision transversale et numérique, attentive aux enjeux environnementaux et sociaux, mais ils peinent à obtenir leurs premières commandes et assument des responsabilités qui ne correspondent pas toujours à leurs honoraires. Le Collège doit les accompagner grâce à la formation, au mentorat et à des conseils en gestion, tout en créant des réseaux et des espaces de rencontre entre les générations. Nous voulons que le COAC soit leur maison professionnelle avant même leur inscription au Collège, avec l’Université de Gérone (UdG) comme partenaire indispensable.

Chez Top Girona, nous célébrons nos 25 ans en 2026. Comment l’architecture a-t-elle évolué dans les comarques de Gérone au cours de ce quart de siècle ?

Notre regard s’est considérablement élargi : nous sommes passés d’une approche centrée sur le bâtiment à la compréhension de chaque projet comme partie intégrante d’un système complexe associant paysage, ville, mobilité, énergie, logement et vie des personnes. La durabilité, l’efficacité énergétique et l’accessibilité ne sont plus des valeurs ajoutées, mais des exigences indispensables. Nous continuons à bénéficier d’une architecture de grande qualité et d’une sensibilité particulière au paysage et au patrimoine, mais les pressions se sont accentuées : logement, tourisme, changement climatique et vieillissement du parc immobilier. Le grand défi des vingt-cinq prochaines années ne consistera pas uniquement à construire de nouveaux bâtiments, mais à transformer, réhabiliter et adapter l’existant, tout en préservant l’identité et l’âme du territoire.

Pour conclure, en une seule phrase, à quoi devrait ressembler la Gérone de demain si l’architecture plaçait réellement les personnes au centre ?

Une Gérone pensée à échelle humaine : habitable, accessible et résiliente, où chacun puisse trouver un logement, s’enraciner et bien vivre sans que le territoire perde son identité ni son âme.