Accedim a la finca des de la cara nord, pel carrer del Mont, i trobem en primer lloc l’antic paller; continuem per la zona del pati, destinat a un petit hort i un galliner, i finalment, a través d’una rampa descendent arribem a la part principal de la casa, formada per dues plantes, la inferior destinada als animals i la superior a l’habitatge. Cap al sud, la casa es relaciona amb els horts i té vistes cap a la plana de l’Empordà i el golf de Roses. L’estructura urbana del conjunt de cases antigues del poble segueix la mateixa lògica, creant un mosaic de murs de pedra, i transversalitat: carrer-casa-horts-vista.
El primer pas per a la intervenció és estudiar els murs de pedra per adaptar el programa i la proposta a les preexistències. El concepte principal apareix com la voluntat de generar una gran obertura, que permet la mirada cap al paisatge des de qualsevol punt de la planta, al mateix temps que es crea un món interior de relacions a través del pati. Per potenciar el pati com a espai de relació, la zona de nit se situa en un extrem, a l’antic paller, i la zona de dia a l’altre, al volum existent de l’habitatge. El pati el conforma una pèrgola amb vegetació per naturalitzar aquest espai de relació i crear un filtre cap als veïns. A la planta inferior trobem un espai íntim, l’antic corral, format per una volta catalana i il·luminat per unes petites espitlleres, mentre que la part de dalt es destina a la vida social. Aquest espai inferior és l’espai del foc, de recolliment, l’espai íntim de la família. A través d’un pas excavat a la roca mateixa, arribem, pel soterrani, al volum de nit, on trobem els banys i els dormitoris, que finalment ens retornen la mirada cap al paisatge a través del pati.
La rehabilitació d’aquesta casa va rebre la menció especial habitatge ex aequo en la categoria Arquitectures, als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2020.