«L’ARQUITECTE HA DE TENIR UNA MIRADA CADA COP MÉS ÀMPLIA SOBRE EL TERRITORI»

CAT

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona viu un relleu a la presidència. Marc Riera tanca vuit anys al capdavant de la institució, marcats per l'obertura a la ciutadania, el reforç de les relacions amb les administracions i un context especialment complex en matèria d'habitatge. Clara Riera n'assumeix ara la presidència, amb el repte d'afrontar una professió en plena transformació.

Marc, tanca vuit anys al capdavant del COAC Girona. Quin balanç en fa?

Els qui realment han de jutjar la feina feta són els col·legiats. Jo, personalment, en faig una valoració molt positiva. Han estat vuit anys intensos, en què hem treballat per millorar i ampliar serveis, per obrir més el Col·legi a la societat i per reforçar la relació amb institucions i agents del territori. També hem volgut situar la veu de l’arquitecte en el debat públic sobre el futur de les nostres ciutats i pobles.

En tot cas, no m’agradaria que aquest fos un balanç personal. És, sobretot, el resultat d’una feina col·lectiva: de les persones que m’han acompanyat a la Junta, del gran equip professional de la Demarcació, dels col·laboradors i de molta gent que hi ha sumat esforç i compromís. I també és de justícia reconèixer la feina dels presidents que ens van precedir, especialment Frederic Cabré i Narcís Reverendo, que en moments molt més complexos van assentar les bases d’allò que nosaltres hem pogut desenvolupar, consolidar i fer créixer.

Durant aquests anys, com ha evolucionat la professió d’arquitecte?

La professió ha evolucionat molt i ho ha fet en diversos fronts alhora. D’una banda, l’arquitecte ha hagut d’adaptar-se a una realitat cada cop més complexa, amb més exigència tècnica, normativa i administrativa. De l’altra, també ha hagut d’incorporar nous reptes, com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, l’accessibilitat o, més recentment, l’impacte de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial.

Però, més enllà de tot això, crec que hi ha una idea de fons important: l’arquitecte no només projecta edificis, sinó que ha de tenir una mirada cada cop més àmplia sobre el territori, la ciutat i l’habitatge. Aquesta evolució fa la professió més exigent, però també més necessària.

La crisi de l’habitatge ha estat una de les qüestions més presents en el debat públic durant el seu mandat. Com valora la situació amb la qual deixa el territori?

La situació continua sent preocupant. Hi ha un dèficit d’habitatge evident, especialment d’habitatge assequible, i les dades fa temps que ho confirmen. Si mirem els visats, estem encara lluny del volum d’habitatges que seria necessari per donar resposta a les necessitats reals i del que determina el Pla Territorial Sectorial. I a això s’hi afegeix un parc residencial molt envellit, amb mancances d’accessibilitat, eficiència energètica i qualitat.

Per tant, el repte és doble: cal construir més, però també cal rehabilitar millor i simplificar molt més els processos. La crisi de l’habitatge no té una solució única ni immediata. Demana continuïtat, capacitat d’execució, coordinació institucional i una mirada de país. En aquest sentit, crec que és imprescindible avançar cap a un gran pacte nacional per l’habitatge.

Amb quina reflexió li agradaria tancar aquesta etapa?

M’agradaria tancar-la amb una idea molt clara: l’arquitectura té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones. A vegades tendim a veure-la només des del punt de vista tècnic o formal, però en realitat parla de com vivim, de com convivim i de com volem que siguin els nostres entorns.

I també voldria subratllar una altra cosa: res del que s’ha fet en aquests anys no és fruit d’una sola persona. Ha estat possible gràcies a un gran equip, a moltes complicitats i a molta gent que ha treballat amb rigor, generositat i sentit institucional. Aquest és, segurament, el valor més important que m’enduc.

Quin consell li donaria a la Clara?

Més que un consell, li traslladaria confiança i ànims. La Demarcació de Girona té un gran equip, una estructura sòlida i una manera de treballar molt propera al territori, i això és una gran base per continuar avançant.

Si li hagués de dir una cosa, seria que mantingui aquesta combinació de proximitat, exigència i ambició de servei. Que escolti molt, que continuï obrint la Demarcació a la societat i que segueixi fent sentir la veu de Girona allí on calgui. I, sobretot, que ho faci amb el seu estil, perquè cada etapa ha de tenir personalitat pròpia.

ESP

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en Girona vive un relevo en la presidencia. Marc Riera cierra ocho años al frente de la institución, marcados por la apertura a la ciudadanía, el refuerzo de las relaciones con las administraciones y un contexto especialmente complejo en materia de vivienda. Clara Riera asume ahora la presidencia, con el reto de afrontar una profesión en plena transformación.

Marc, cierra ocho años al frente del COAC Girona. ¿Qué balance hace?
Quienes realmente deben juzgar el trabajo hecho son los colegiados. Yo, personalmente, hago una valoración muy positiva. Han sido ocho años intensos, en los que hemos trabajado para mejorar y ampliar servicios, para abrir más el Colegio a la sociedad y para reforzar la relación con instituciones y agentes del territorio. También hemos querido situar la voz del arquitecto en el debate público sobre el futuro de nuestras ciudades y pueblos.

En todo caso, no me gustaría que este fuera un balance personal. Es, sobre todo, el resultado de un trabajo colectivo: de las personas que me han acompañado en la Junta, del gran equipo profesional de la Demarcación, de los colaboradores y de mucha gente que ha sumado esfuerzo y compromiso. Y también es de justicia reconocer el trabajo de los presidentes que nos precedieron, especialmente Frederic Cabré y Narcís Reverendo, que en momentos mucho más complejos sentaron las bases de aquello que nosotros hemos podido desarrollar, consolidar y hacer crecer.

Durante estos años, ¿cómo ha evolucionado la profesión de arquitecto?
La profesión ha evolucionado mucho y lo ha hecho en varios frentes a la vez. Por un lado, el arquitecto ha tenido que adaptarse a una realidad cada vez más compleja, con más exigencia técnica, normativa y administrativa. Por otro, también ha tenido que incorporar nuevos retos, como la sostenibilidad, la eficiencia energética, la accesibilidad o, más recientemente, el impacto de las nuevas tecnologías y de la inteligencia artificial.

Pero, más allá de todo esto, creo que hay una idea de fondo importante: el arquitecto no solo proyecta edificios, sino que debe tener una mirada cada vez más amplia sobre el territorio, la ciudad y la vivienda. Esta evolución hace la profesión más exigente, pero también más necesaria.

La crisis de la vivienda ha sido una de las cuestiones más presentes en el debate público durante su mandato. ¿Cómo valora la situación con la que deja el territorio?
La situación continúa siendo preocupante. Hay un déficit de vivienda evidente, especialmente de vivienda asequible, y los datos hace tiempo que lo confirman. Si miramos los visados, estamos todavía lejos del volumen de viviendas que sería necesario para dar respuesta a las necesidades reales y de lo que determina el Plan Territorial Sectorial. Y a esto se añade un parque residencial muy envejecido, con carencias de accesibilidad, eficiencia energética y calidad.

Por lo tanto, el reto es doble: hay que construir más, pero también hay que rehabilitar mejor y simplificar mucho más los procesos. La crisis de la vivienda no tiene una solución única ni inmediata. Requiere continuidad, capacidad de ejecución, coordinación institucional y una mirada de país. En este sentido, creo que es imprescindible avanzar hacia un gran pacto nacional por la vivienda.

¿Con qué reflexión le gustaría cerrar esta etapa?
Me gustaría cerrarla con una idea muy clara: la arquitectura tiene un impacto directo en la calidad de vida de las personas. A veces tendemos a verla solo desde el punto de vista técnico o formal, pero en realidad habla de cómo vivimos, de cómo convivimos y de cómo queremos que sean nuestros entornos.

Y también querría subrayar otra cosa: nada de lo que se ha hecho en estos años es fruto de una sola persona. Ha sido posible gracias a un gran equipo, a muchas complicidades y a mucha gente que ha trabajado con rigor, generosidad y sentido institucional. Este es, seguramente, el valor más importante que me llevo.

¿Qué consejo le daría a Clara?
Más que un consejo, le trasladaría confianza y ánimos. La Demarcación de Girona tiene un gran equipo, una estructura sólida y una manera de trabajar muy cercana al territorio, y eso es una gran base para continuar avanzando.

Si tuviera que decirle una cosa, sería que mantenga esta combinación de cercanía, exigencia y ambición de servicio. Que escuche mucho, que siga abriendo la Demarcación a la sociedad y que continúe haciendo sentir la voz de Girona allí donde sea necesario. Y, sobre todo, que lo haga con su propio estilo, porque cada etapa debe tener personalidad propia.

FR

Le Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) à Gérone connaît une passation de pouvoir à sa présidence. Marc Riera achève huit années à la tête de l'institution, marquées par l'ouverture aux citoyens, le renforcement des relations avec les administrations et un contexte particulièrement complexe en matière de logement. Clara Riera en assume désormais la présidence, avec le défi de faire face à une profession en pleine transformation.

Marc, vous achevez huit ans à la tête du COAC Gérone. Quel bilan en tirez-vous ?
Ceux qui doivent véritablement juger le travail accompli sont les membres de l'ordre. Moi, personnellement, j'en fais un bilan très positif. Ce furent huit années intenses, durant lesquelles nous avons travaillé à améliorer et élargir les services, à ouvrir davantage l'Ordre à la société et à renforcer les liens avec les institutions et les acteurs du territoire. Nous avons aussi voulu faire entendre la voix de l'architecte dans le débat public sur l'avenir de nos villes et de nos villages.

En tout cas, je ne voudrais pas que ce soit un bilan personnel. C'est, avant tout, le résultat d'un travail collectif : des personnes qui m'ont accompagné au sein du Conseil, de la grande équipe professionnelle de la Délégation, des collaborateurs et de beaucoup de personnes qui y ont mis des efforts et de l'engagement. Il est également juste de reconnaître le travail des présidents qui nous ont précédés, notamment Frederic Cabré et Narcís Reverendo, qui, dans des moments bien plus complexes, ont posé les bases de ce que nous avons pu développer, consolider et faire grandir.

Au cours de ces années, comment la profession d'architecte a-t-elle évolué ?
La profession a beaucoup évolué, et cela sur plusieurs fronts à la fois. D'une part, l'architecte a dû s'adapter à une réalité de plus en plus complexe, avec des exigences techniques, réglementaires et administratives accrues. D'autre part, il a également dû intégrer de nouveaux défis, comme la durabilité, l'efficacité énergétique, l'accessibilité ou, plus récemment, l'impact des nouvelles technologies et de l'intelligence artificielle.

Mais, au-delà de tout cela, je crois qu'il y a une idée de fond importante : l'architecte ne se contente pas de concevoir des bâtiments, il doit avoir un regard de plus en plus large sur le territoire, la ville et le logement. Cette évolution rend la profession plus exigeante, mais aussi plus nécessaire.

La crise du logement a été l'une des questions les plus présentes dans le débat public durant votre mandat. Comment évaluez-vous la situation dans laquelle vous laissez le territoire ?
La situation reste préoccupante. Il existe un déficit évident de logements, en particulier de logements abordables, et les données le confirment depuis longtemps. Si l'on regarde les permis de construire, nous sommes encore loin du volume de logements qui serait nécessaire pour répondre aux besoins réels et à ce que fixe le Plan Territorial Sectoriel. À cela s'ajoute un parc résidentiel très vieillissant, avec des carences en matière d'accessibilité, d'efficacité énergétique et de qualité.

Le défi est donc double : il faut construire davantage, mais il faut aussi mieux réhabiliter et simplifier bien davantage les procédures. La crise du logement n'a pas de solution unique ni immédiate. Elle exige de la continuité, une capacité d'exécution, une coordination institutionnelle et une vision à l'échelle du pays. En ce sens, je crois qu'il est indispensable d'avancer vers un grand pacte national pour le logement.

Sur quelle réflexion aimeriez-vous clore cette étape ?
J'aimerais la clore sur une idée très claire : l'architecture a un impact direct sur la qualité de vie des personnes. Nous avons parfois tendance à ne la voir que d'un point de vue technique ou formel, mais en réalité elle parle de la façon dont nous vivons, dont nous cohabitons et dont nous voulons que soient nos environnements.

Je voudrais aussi souligner autre chose : rien de ce qui a été fait ces dernières années n'est le fruit d'une seule personne. Cela a été possible grâce à une grande équipe, à de nombreuses complicités et à beaucoup de personnes qui ont travaillé avec rigueur, générosité et sens institutionnel. C'est là, sans doute, la valeur la plus importante que j'emporte avec moi.

Quel conseil donneriez-vous à Clara ?
Plus qu'un conseil, je lui transmettrais confiance et encouragement. La Délégation de Gérone dispose d'une grande équipe, d'une structure solide et d'une façon de travailler très proche du territoire, et c'est une excellente base pour continuer à avancer.

Si je devais lui dire une chose, ce serait de conserver cette combinaison de proximité, d'exigence et d'ambition au service des autres. Qu'elle écoute beaucoup, qu'elle continue à ouvrir la Délégation à la société et qu'elle continue à faire entendre la voix de Gérone là où il le faut. Et, surtout, qu'elle le fasse avec son propre style, car chaque étape doit avoir sa propre personnalité.

ENG

The Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) in Girona is undergoing a change at the top. Marc Riera is stepping down after eight years leading the institution, a period marked by greater openness to the public, stronger relationships with public administrations, and a particularly complex context around housing. Clara Riera now takes over the presidency, facing the challenge of a profession undergoing full transformation.

Marc, you're finishing eight years at the head of COAC Girona. What's your assessment?
The people who should really judge the work done are the members of the institution. Personally, I have a very positive assessment. These have been eight intense years, during which we worked to improve and expand services, to open up the institution more to society, and to strengthen relationships with institutions and stakeholders across the region. We also wanted to give the architect's voice a place in the public debate about the future of our cities and towns.

In any case, I wouldn't want this to be seen as a personal assessment. It's above all the result of collective work: of the people who've been with me on the Board, of the great professional team at the regional office, of collaborators, and of many people who've put in effort and commitment. It's also only fair to recognise the work of the presidents who came before us, especially Frederic Cabré and Narcís Reverendo, who, in far more complex times, laid the foundations for what we've been able to develop, consolidate and grow.

Over these years, how has the architecture profession evolved?
The profession has changed a great deal, and on several fronts at once. On one hand, architects have had to adapt to an increasingly complex reality, with greater technical, regulatory and administrative demands. On the other, they've also had to take on new challenges, such as sustainability, energy efficiency, accessibility, and more recently, the impact of new technologies and artificial intelligence.

But beyond all of that, I think there's an important underlying idea: an architect doesn't just design buildings — they need an increasingly broad view of the territory, the city and housing. This evolution makes the profession more demanding, but also more necessary.

The housing crisis has been one of the most prominent issues in public debate during your term. How would you assess the situation you're leaving the region in?
The situation remains concerning. There's a clear housing shortage, especially of affordable housing, and the figures have long confirmed this. If you look at building permits, we're still far from the volume of housing that would be needed to meet real demand and what's set out in the Sectoral Territorial Plan. On top of that, there's a very aged housing stock, with shortfalls in accessibility, energy efficiency and quality.

So the challenge is twofold: we need to build more, but we also need to renovate better and greatly simplify processes. The housing crisis has no single or immediate solution. It calls for continuity, execution capacity, institutional coordination and a nationwide perspective. In that sense, I believe it's essential to move towards a major national housing pact.

What reflection would you like to close this chapter with?
I'd like to close it with one very clear idea: architecture has a direct impact on people's quality of life. We sometimes tend to see it only from a technical or formal point of view, but in reality it's about how we live, how we coexist, and what kind of environments we want around us.

I'd also like to stress something else: nothing achieved in these years is the work of a single person. It's been possible thanks to a great team, to many partnerships, and to many people who've worked with rigour, generosity and institutional spirit. That's probably the most important thing I'm taking away from this.

What advice would you give Clara?
More than advice, I'd offer her confidence and encouragement. The Girona regional office has a great team, a solid structure, and a way of working that stays close to the region, and that's an excellent foundation to keep moving forward.

If I had to tell her one thing, it would be to keep this combination of closeness, high standards and a commitment to service. To listen a great deal, to keep opening up the regional office to society, and to keep making Girona's voice heard wherever needed. And, above all, to do it in her own style, because every chapter should have its own personality.