Tres mirades artístiques per repensar el patrimoni de Girona

El Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona, va estrenar divendres tres mostres noves dins de Llegats en potència, el cicle comissariat per Oriol Fontdevila que encarrega obres inèdites a partir de polèmiques vinculades al patrimoni de les comarques gironines. La idea que vertebra el projecte és examinar com allò que hem heretat continua pesant en el present i quin paper pot tenir la creació artística a l'hora de revisar els relats que s'hi han construït al damunt.

El programa es va posar en marxa al juliol a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, amb «Gran Ritme» de Paula García-Masedo, i s'estendrà fins al desembre de 2027. En les properes fases hi participaran també Ariella Aïsha Azoulay, Vir Andres Hera, Jordi Mitjà, Mercedes Pimiento i Esteve Subirah.

Irena Visa: l'aixovar d'una vida a mig excavar

A Bòlit La Rambla, l'artista banyolina Irena Visa (1985) presenta «En fi, coses», una coproducció amb el MAC Mataró Art Contemporani que aborda amb ironia la relació entre els objectes, el record i el pas dels anys. El punt de partida és biogràfic: l'estiu de 2025, mentre feia una residència a la Casa Forestal de Sant Martí d'Empúries, Visa va complir quaranta anys. La coincidència amb una visita al jaciment, on encara queden per excavar unes tres quartes parts del terreny, la va portar a mirar les seves pròpies pertinences com si fossin restes arqueològiques del futur.

Observant la feina diària dels arqueòlegs, l'artista va advertir que el que es descobreix acostuma a llegir-se a través del que ja se sap, de manera que les troballes tendeixen a confirmar històries prèvies. Aquesta intuïció travessa tota la mostra, que planteja fins a quin punt som capaços de reconèixer allò que no esperàvem trobar. Per desestabilitzar aquesta mirada, Visa recorre a la cultura popular i a la ciència-ficció, i en especial a la figura del vampir, un ésser que, en no morir mai, capgira la lògica del vestigi i fins i tot el sentit de les crisis d'edat.

Miguel Ángel Rosales: el Negre de Banyoles com a ficció col·lectiva

Bòlit Pou Rodó acull «Diuen que soc. Anatomia d'una fabulació», del cineasta i antropòleg Miguel Ángel Rosales (Jerez de la Frontera, 1964), creada amb David García López de la Osa i amb la participació de la ballarina i coreògrafa Yinka Esi Graves. El projecte torna al cas de l'home africà dissecat que el taxidermista Francesc Darder va adquirir el 1888 i que va romandre exposat durant dècades al museu banyolí. A principis dels noranta, el metge d'origen haitià Alphonse Arcelín en va reclamar la retirada, cosa que va desfermar un debat internacional sobre racisme i dignitat en plena preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona. Les restes es van retirar de l'exposició el 1997 i, tres anys després, van ser retornades a Botswana, on van rebre un funeral d'estat.

Més que refer la cronologia, Rosales s'interessa per les successives interpretacions que, des de la dissecció, probablement cap al 1830, s'han anat acumulant sobre aquest cos, com si fos un personatge de novel·la. La instal·lació contraposa material d'arxiu i testimonis de la lluita per la repatriació amb una vessant onírica: Graves dona vida a una rèplica del capgròs que una companyia teatral local va construir el 1989 i que recentment es va deixar de treure al carrer a petició de la comunitat afrodescendent. Inspirant-se en els mecanismes del somni, la peça rellegeix els episodis del cas i pregunta qui té dret a representar i què passa quan algú queda privat del seu nom i de la seva història.

El text de l'activista i investigador Saiba Bayo emmarca l'episodi en el procés històric de classificació i col·leccionisme de cossos i cultures africanes a Europa. L'exposició connecta així amb el debat actual sobre la restitució de béns obtinguts en contextos colonials, en què la repatriació de Banyoles va ser un precedent pioner. Rosales ja n'havia mostrat una primera aproximació a «Arxius Negres», dins de Manifesta 2024 Barcelona Metropolitana.

Sara Ouhaddou: la Girona andalusina a partir dels buits

A Bòlit Sant Nicolau, l'artista francesa d'arrels amazigues Sara Ouhaddou (Draguignan, 1986) presenta «No tot el que es diu troba qui ho vol escoltar; no tot el que troba qui ho vol escoltar es diu en el moment oportú». La proposta neix d'un silenci documental: no hi ha cap testimoni escrit de la comunitat musulmana que va viure a Girona al segle VIII. El lloc, però, té un pes especial, ja que a pocs metres de la capella es va localitzar el 2016 una necròpolis amb vuit sepultures islàmiques, i les anàlisis genètiques hi han detectat persones d'origen nord-africà i del sud-oest asiàtic, així com vincles familiars amb població local.

L'eix de la instal·lació és un aforisme atribuït a ʿAlī ibn Abī Ṭālib, una de les figures dels inicis de l'islam, que dona títol a la mostra. Ouhaddou el transforma en grans lletres de fusta, escrites amb un alfabet inventat i parcialment cremades, que recorren la nau. El gest remet a la cal·ligrafia cúfica i alhora qüestiona la imatge que associa la presència musulmana a la península amb la guerra. L'operació té també un rerefons personal: l'artista ha crescut entre el tamazic i el dàrija, llengües de transmissió oral, i per a la seva família l'àrab escrit era un codi que calia desxifrar.

Sobre aquestes lletres reposen reproduccions en terrissa negra, tècnica tradicional de la zona, d'objectes andalusins conservats a les comarques gironines, com l'arqueta del califa al-Ḥakam II del Tresor de la Catedral, el segell d'Ermessenda de Carcassona, un fragment del teixit de les àguiles, una lipsanoteca de Santa Maria de Lladó, un vas de cristall de roca de Besalú o un felús trobat vora el Fluvià. Hi han col·laborat l'ebenista Pep Aymerich, Ceràmiques Marcó i 3dtècnics. El recorregut acaba amb garlandes de ceràmica negra que reprodueixen motius trobats per la ciutat, a manera d'una escriptura que reclama ser llegida.

Activitats paral·leles

Les tres exposicions van acompanyades d'un programa d'activitats. El 8 d'octubre (18.30 h, Pou Rodó) hi haurà una taula rodona sobre el Negre de Banyoles amb Rosales, Saiba Bayo i Miquel Cuenca. Al novembre destaquen el taller Amulet de la bona mort (dia 6, Aula de Ceràmica de La Mercè), la conversa entre Sara Ouhaddou i l'arabista Dolors Bramon (dia 28, Sant Nicolau) i visites comentades amb el comissari (dia 7 a Pou Rodó i dia 21 a Sant Nicolau). L'11 de desembre, Irena Visa i Lluís Galter conversaran al Museu del Cinema, i l'endemà la mateixa artista guiarà una visita a La Rambla. El 28 de gener de 2027, el Centre Cívic de Sant Narcís projectarà el documental Gurumbé. Canciones de tu memoria negra, amb la presència de Rosales.

A més, l'Arxiu Municipal de Girona acollirà, dins del Bimil·lenari de la ciutat, un cicle de conferències vinculat al projecte, amb Jordi Mitjà (12 de novembre), Celeste Muñoz Martínez (26 de novembre) i Jorge Blasco Gallardo (3 de desembre), totes a les 19 h.