Hi ha artistes que observen el paisatge i n'hi ha que el senten. Marleen Van Duyse (Bèlgica, 1968) pertany clarament a la segona categoria. Formada a la Reial Acadèmia de Belles Arts d'Anvers —on va obtenir el màster en Disseny de Moda i Vestuari—, Van Duyse ha recorregut un camí creatiu singular que l'ha portat de la moda a la ceràmica, del tèxtil a l'art de les nines, fins a arribar a on és avui: davant d'un llenç, a la Costa Brava, traduint el Mediterrani en pinzellades.
El seu recorregut internacional ha estat reconegut amb premis com el Premi Dolce (2001), el Premi René Rylant (2002) i el Premi Especial d'Art de Moscou (2001), i ha exposat a Amèrica, Rússia, els Països Baixos, Alemanya i França. Però va ser l'adopció de la Costa Brava com a nova llar el que va desencadenar una transformació definitiva en la seva obra.
El seu estil actual defuig les etiquetes còmodes. Líric i expressiu, fa servir el color amb una intensitat aclaparadora —apassionada, quasi física— combinada amb línies poderoses i una tècnica de degoteig que evoca la pluja, les llàgrimes, allò que no es pot contenir. Les seves teles parlen de malenconia i esperança alhora, de reflexos sobre l'aigua, de paisatges ennuvolats que amaguen vida.
L'obra de Van Duyse no pretén ser una postal del litoral gironí. És, en paraules seves, "un món imaginari, una glorificació d'un moment de silenci, un somni." Un somni que, per sort, podem veure desperts.
