Un estudi pioner revela l'origen de la Lleona de Girona, un dels símbols més emblemàtics de la ciutat. La recerca, obra de l'historiador de l'art Miquel Àngel Fumanal, analitza detalladament tot el que es coneix sobre l'escultura i aporta dades tan curioses com inèdites. Segons la investigació recollida per l'ACN, l'escultura data de finals del segle XIII i s'hauria esculpit per a una casa benestant —en comptes de la imatge que n'ha quedat, que va crear-se per identificar un hostal.
La Lleona de Girona. Noves aproximacions des de la història de l'art, impulsat pel Museu d'Art de Girona, és el primer estudi monogràfic sobre la peça més turística de la ciutat —de la qual la llegenda diu que només podran tornar a la capital gironina aquells que li facin un petó al cul, cosa que ara no es pot fer—. Si bé se la coneix com a la Lleona, és en realitat un lleó. S'ubica a un costat de la plaça de Sant Feliu i és un dels elements més fotografiats del municipi. La que hi ha a la plaça és una reproducció del 1995, que va substituir una primera rèplica del 1985. L'original es conserva al museu, està tallada en pedra calcària nummulítica de Girona, mesura 366 x 46 x 38 centímetres i està dividida en nou fragments.
L'estudi aporta altres dades curioses com que la figura s'ha identificat de diferents maneres al llarg de la història: per exemple, durant el segle XIX se la descrivia com una mona. També s'han identificat fins a una dotzena de coloracions diferents a la pedra, fruit de successives repintades fetes en època moderna. De la mateixa manera, els resultats han evidenciat que la base i el capitell de la columna són posteriors al fust i a l'escultura de la Lleona, potser com a part d'una restauració o reconstrucció posterior.
La recerca no s'acaba aquí, ja que també fa referència a la considerable trencadissa que l'escultura i la columna van patir a finals del segle XIX: l'any 1866, un carro que entrava a Girona va estavellar-se accidentalment contra la columna i la va fer caure. Va ser aleshores quan un particular va fer donació de la peça al Museu Provincial i l'obra va entrar a formar-ne part del seu fons arqueològic, al claustre del monestir de Sant Pere de Galligants —entre marededeus, capitells, escuts, mènsules i finestral—. El 1979 va entrar a formar part del Museu d'Art, on s'exposa actualment.