Transitant entre els records de la infantesa a Torroella de Montgrí i els horitzons infinits del desert del Sàhara, De l’Empordà al món és molt més que un llibre de viatges: és el testimoni d’una època i d’una manera d’entendre la vida. Xavier Ferrer hi recull les vivències de set anys d’aventures compartides entre amics durant els anys vuitanta, des de l’Empordà fins als racons més remots del planeta.
“És una crònica de viatges viscuts amb ingenuïtat i curiositat juvenil, escrita a partir de diaris detallats redactats durant aquells anys”, explica l’autor. El resultat és una obra viva i sincera, publicada per Edicions Cal·lígraf, que destil·la la lentitud i la profunditat d’un procés madurat al llarg de dècades.
Els primers capítols ens porten a l’Àfrica del Nord, on amb només 21 anys Ferrer i els seus companys van travessar el Sàhara des d’Algèria fins a Níger, negociant amb tuaregs i pujant a camions improvisats en condicions extremes. Sense internet ni telèfons mòbils, tot era una aventura i cada frontera, un repte. D’aquell esperit inconformista en van sorgir noves rutes: pel Nil fins al Sudan, pel sud-est asiàtic, per l’Índia o pel Nepal espiritual. “Ara aquests viatges no serien possibles —reconeix Ferrer—; molts d’aquells territoris estan devastats per guerres o inestabilitats polítiques.”
El llibre, però, va més enllà del relat d’experiències. És també una reflexió sobre com ha canviat el món en quaranta anys. Ferrer hi incorpora dades que il·lustren aquesta transformació —com el creixement demogràfic de l’Índia o l’expansió urbana de Gaza—, per oferir al lector una comparació entre el passat i el present. “Volia que el lector pogués entendre com ha evolucionat el món, i com hem canviat nosaltres amb ell”, explica.
Amb una prosa sensible i carregada d’humor, De l’Empordà al món parla d’amistat, de xocs culturals, de perills i de la bellesa d’obrir els ulls al desconegut. És també una declaració d’amor a l’Empordà, el punt de partida i de retorn constant: “Sortim de l’Empordà, però sempre hi volem tornar”, confessa l’autor, que dedica el primer capítol a la seva infància a Torroella de Montgrí i a la vida empordanesa dels anys seixanta i setanta.
Ferrer defensa els viatges com una eina de transformació personal i social: “Recomano viatjar no per fer turisme, sinó per entendre les cultures i mirar el món amb empatia”, diu, tot afegint que “el nacionalisme, entre cometes, es cura viatjant”.
Avui, amb una mirada més madura però amb la mateixa curiositat, continua implicat en l’anàlisi política internacional i manté viu l’esperit explorador. Els seus propers destins: el Japó i la Patagònia.
La presentació de De l’Empordà al món tindrà lloc aquest dissabte 15 de novembre a Torroella de Montgrí, en un acte que promet ser un homenatge a una generació que va sortir a descobrir el món amb una motxilla plena de somnis i un quadern per escriure-hi la vida.