La vall de Requesens és un gran territori de 2200 hectàrees que es troba al bell mig d’un un gran comtat. Abastava tota la regió d’Empúries (actual Empordà) i Rosselló (actual Catalunya-Nord), regions que en aquell moment estaven sota una mateixa jurisdicció. En un moment de la història, aquestes dues zones van acabar separant-se, i Requesens va quedar a la frontera dels dos nous comtats. Per aquest motiu, aquest sempre ha sigut un territori insegur, escenari de nombrosos conflictes i lluites al llarg de la història. La vall de Requesens es troba entre dos dels passos més importants del Pirineu oriental: el del Portús i el de Banyuls, per on passaven, respectivament, la Via Augusta i la Via Domitia. Aquestes dades són molt importants a l’hora d’entendre tots els esdeveniments històrics que han tingut lloc a aquesta zona.
El document més antic on es menciona el castell de Requesens, ubicat al municipi de La Jonquera, data del 30 de juny de l’any 859, moment en què encara existia l’únic comtat d’Empúries-Rosselló. En aquest escrit s’hi pot trobar molta informació referent a aquesta zona. Després de l'adquisició per part dels Rocabertí al segle XV, el castells feudals van perdent la seva finalitat defensiva i apartir del segle XVI el castell de Recasens va quedar oblidat i en ruïnes.
A finals del segle XIX, els Rocabertí van decidir canviar el futur del castell, i Tomàs de Rocabertí, que en aquell moment n’era el propietari, va iniciar una gran rehabilitació per tal de convertir la fortalesa en una residència d’estiu. L’any 1893, el mestre d’obres figuerenc Alexandre Comalat va posar-se al capdavant de les obres, que van acabar l’any 1899. Havia viatjat per tot Europa durant dos anys visitant castells restaurats, i iniciava la reconstrucció de la fortalesa de Requesens amb moltes idees.
Tomàs de Rocabertí, el vescomte que havia iniciat la reconstrucció de Requesens, va morir abans que el castell es pogués inaugurar, deixant com a hereva del vescomtat ni més ni menys que la seva germana. Va ser per aquest motiu que, un any després, quan la restauració va haver finalitzat, va ser Adelaida de Rocabertí, la nova vescomtessa, qui va celebrar les festes d’obertura del castell. Malauradament, Adelaida va morir misteriosament menys d’un mes després de la inauguració. La seva sobtada mort va fer pensar que havia sigut enverinada, però mai es va arribar a cap conclusió sobre la causa de la seva defunció. El principal sospitós era el seu marit, Ferran Truyols que volia heretar les propietats de la seva dona, però mai es va poder provar.
Actualment, Requesens ha tornat a rebre atenció, i l’obertura al públic s’ha regulat a través d’un sistema de visites. El rodatge d’escenes de pel·lícules famoses com El perfum ha sigut molt beneficiós pel castell, que ha guanyat renom i una major afluència de turistes. Un esdeveniment que va significar un augment molt considerable del nombre de visites va ser el comiat de solter que Pierre Casiraghi, príncep de Mònaco, hi va celebrar.
Les aportacions fetes mitjançant les entrades que la propietat rep es destinen únicament a la conservació del castell, i gràcies a aquestes donacions s’han pogut netejar moltes parts del monument i alguns sostres s’han enrigidit. Gràcies a les entrades, els camps de treball realitzats durant l’estiu i la feina de la propietat s’està recuperant la joia medieval que hi havia hagut a aquest turó.