Subscriu-te al Top Magazine

Top Girona nº 83 Subscriu-te
El més llegit
Torres Monsó
Torres Monsó

Torres Monsó, gironí universal

Per |
02 de Novembre de 2022

El dilluns set de novembre Francesc Torres Monsó hauria fet cent anys

El dilluns set de novembre en Francesc Torres Monsó hauria fet cent anys. No hi va arribar tot i que va tenir una vida llarga i fructífera, però el seu temps es va acabar el 20 de gener del 2015, quan tenia 92 anys. Nascut al carrer del Bisbe Lorenzana de Girona, aquest escultor, ceramista i restaurador va residir durant llarga part de la seva vida a Santa Eugènia de Ter, on, des del seu taller, va crear un univers propi que el van portar a ser reconegut de manera molt notable i a tenir obra a importants museus del món i, sobretot, a la seva ciutat. Deixeble de Joan Orihuel, Enric Monjó i Josep Clarà, va trobar en la seva influència, la de Rodin i sobretot en la del reconegut escultor català de Banyuls de la Marenda Aristedes Maillol, un model que el va portar a ser una figura capital en l'evolució de l'escultura catalana de la segona meitat del segle XX. Aquest dilluns, amb motiu del seu centenari, l'Ajuntament de Girona li dedica un acte de commemoració a les set de la tarda, a la sala polivalent de la Marfà, a Santa Eugènia, a cent metres d'on va viure. El punt de trobada serà minuts abans davant la seva escultura La Mamaroca, davant de Can Ninetes.

En Paco va ser un artista trencador en una època difícil. Ja el 1950 va fundar el grup Postectura i va participar en els Salons d'Octubre. El 1954 va guanyar una beca de l'Institut Francais per anar a París i poc després va guanyar el primer premi d'escultura de la Tercera Biennal d'Alexandria. Diuen els crítics que si hagués volgut fer carrera a París, o fins i tot a Barcelona, hauria estat un dels grans noms de l'escultura mundial. Va preferir, però tornar a Girona on el seu expressionisme figuratiu va crear escola. Sarcàstic, irònic, crític sempre, va ser model de plenitud creativa i a mesura que feia anys la seva obra es despulla de la decoració, es torna minimalista i austera i continua agafant força.

Aquella Girona dels anys 60 i 70 bullia i en Paco Torres Monsó hi era com a membre de Postectura, el Grup de Girona o el grup Indika. Contemporani d'artistes com Emília Xargay, que vivia a la Rodona, en Paco va rebre molts reconeixements internacionals: El premi Juli González i el de la III Biennal Hispano Americana. També el premi d'Escultura Immortal Girona. A Girona té molta obra al carrer, coneguda i reconeguda. Des d'El Picapedrer, a la Casa de la Punxa de Girona, a  La Mamaroca, més coneguda com la Ben Plantada, instal·lada davant de can Ninetes, a Santa Eugènia de Ter. Seves són les Lletres toves que hi ha davant la seu de la Generalitat a Girona, a la plaça Pompeu Fabra, i els Llapis de l'institut Santiago Sobrequés o l'anomenada Gran Llavis, al MACBA. I la ciutat tindrà també una nova escultura, instal·lada de forma pòstuma i anomenada Univers, que serà presentada el dilluns 7 i serà instal·lada al parc Central de Rafael Masó i Valentí. Torres Monsó té obra al Museu d'Alexandria, al Museu de les Províncies de El Pedregal, al Museu d'Art de Girona, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i a museus de Jaén, Santa Cruz de Tenerife o Cadaqués. A nivell gironí va ser distingit amb el premi Athenea, en reconeixement a la seva vasta dedicació a l'escultura i a l'art en general i per la seva vinculació a la ciutat de Girona. També va rebre la Creu de Sant Jordi el 1991 i el Premi Nacional de Cultura del 2013, ja amb noranta anys.

"Amb l'acte d'homenatge volem posar en valor i fer un reconeixement públic a la figura de Torres Monsó i el seu destacat llegat artístic", assegura el vicealcalde i regidor de Cultura de Girona, Quim Ayats. A l'acte hi serà present la família i amics d'en Paco com Pep Admetlla, Glòria Bosch, Jordi Font, Carme Ortiz, Magdala Perpinyà o el fotògraf saltenc Josep Maria Oliveras.  Els darrers anys de la vida de Torres Monsó van ser de reconeixement total. Ell, amb un ull cec i sord com una perola s'ho agafava amb ironia i distanciament, però d'ell el filòsof Rafael Argullol, que va emparentar la seva obra a la d'Henry Moore, Brancusi o Chillida, va dir que la seva trajectòria havia estat "una de les aventures més audaces i creatives de l'escultura contemporània". Es va quedar a Santa Eugènia de Ter i no a París, i per això el nom de Paco Torres Monsó està íntimament lligar a la modernitat de l'escultura del nostre país. Ell continuava fidel, com va escriure Eva Vázquez, "a la seva divisa de l'anar fent, tan planià, tant de pagès". Va fer i va fer molt, Paco Torres Monsó.

 

 

Instagram