Sant Jordi no va plorar i, tot i que l'aigua que cau del cel és més necessària que mai, la Diada del Llibre i de la Rosa va omplir el centre de les grans ciutats i dels pobles de les nostres comarques. Diuen, des del Gremi de Llibreters, que tan divendres com especialment dissabte i diumenge, van ser bons dies. Que hi va haver molta gent, que es van vendre molts i molts llibres i ara només falta que també es llegeixin i la festa serà complerta. Explicarem els llibres més venuts, però per contextualitzar també que aquests no són més que un tres o quatre per cent dels que es van vendre a tot el país. Es va vendre molt i de tot. I especialment llibres infantils i juvenils i això sempre és una bona notícia.
Podíem haver fet la setmana passada la relació de llibres més venuts i no ens hauríem equivocat de molt. Les previsions es van complir i el premi Sant Jordi de novel·la, Les nostre mares, de la periodista televisiva Gemma Ruiz Palà, va ser el més venut en directe competència amb 32 de març d'un altre periodista acostumat a tenir els seus llibres al rànquing dels més venut: Xavier Bosch. I en el tercer lloc, segons el que va facilitar el Gremi, es va colar, per a alegria de molts, la divertida novel·la Les calces al sol, de la debutant cerdana Regina Rodríguez Sirvent, que va publicar La Campana relatant les seves experiències com a aupair als Estats Units.
Però n'hi va haver d'altres de llibres que van ser molt venuts i que es van acabar en alguna de les parades. Va funcionar molt bé Pregària a Prosèrpina d'Albert Sánchez Piñol, l'escriptor de La Campana a qui no agrada signar llibres, o El retrat de matrimoni de Maggie O'Farrell. També va tenir bona sortida París érem nosaltres, d'Andreu Claret o Marí, de Maria Mercè Roca, editat per La Magrana o El fabricant de records, de Martí Gironell. Pel que fa a no ficció va funcionar molt bé la Gran Enciclopèdia del Barça editat per Blackie Books i escrit per la gent de La Sotana, dos d'ells gironins, i els llibres de Clara Ponsatí Molts i ningú i de Xavier Sala i Martín, De la sabana a Mart.
Ara bé si un autor es va fer un fart de signar, com en anys anteriors, va ser Carles Porta i els seus llibres de Crims, especialment el darrer Pecats capitals. Un autèntic fenomen de masses radiofòniques, televisives i també escrites. En va signar molts, però encara va haver de fer-se moltes més fotografies amb els seus seguidors. Pel que fa a aquest gènere, també va tenir molt bona sortida Sense càstig, dels periodistes Tura Soler i Jordi Grau, un dels llibres més venuts a les comarques gironines, com també ho va ser l'assaig Sempre tindré París del crític de cinema i degà de Lletres de la Universitat de Girona Àngel Quintana, editat per l'Avenç. En general els escriptors gironins van signar molt. Hi eren Mateu Ciurana amb Ava al Paradís, Anna Carreras Aubets amb la inquietant Vigila amb mi i molts d'altres.
Hi va haver moltes cues per les signatures d'autors de novel·la infantil i juvenil. Les excursions d'en Titó i La Llegenda de Sant Jordi, editats per Estrella Polar, van ser molt venuts, com també Tinc un volcà i no vull respirar de Míriam Tirado i il·lustrat per Joan Turí, que ha estat editat per El Cep i la Nansa Edicions. També va tenir molta sortida el darrer premi El Vaixell de Vapor Els lletrafòbics i el senyor No-Nom de la gironina Roser Rimbau i els llibres de Carles Sala, reconegut autor gironí.
Un gran Sant Jordi que, a la ciutat de Girona, ha deixat el gran debat de si s'ha de continuar fent a la Copa o ha de tornar al centre de la ciutat. El Gremi de Llibreters, que va demanar fer-ho a la Copa haurà de sospesar pros i contres. La pols, com a contra, a la que s'ha d'afegir el fet de treure les parades de la Rambla i la Plaça de Catalunya. Un debat que serà llarg i que tindrà solució en pocs mesos.