Entrevista a Oriol Lázaro, alcalde de Campdevànol

"Volem explicar la nostra història i mostrar la cultura com mai abans s'havia fet i tot gaudint d'una natura exhuberant"

Periodista
22 d'Abril de 2024
Oriol Lázaro, alcalde de Campdevànol

Vàreu guanyar les eleccions en un escenari complicat per a una població com Campdevànol on s’hi van presentar moltes llistes...

Que es presentessin cinc llistes per a una població de 3.200 habitants i que totes cinc tinguessin representació, és un cas poc usual. Sumem per Campdevànol, un partit nou i majoritàriament amb gent que mai abans havia estat a l’Ajuntament,  va guanyar les eleccions i vàrem voler arribar a acords amb d’altres grups amb la mateixa idea de poble. Més que les sigles de partits vàrem mirar a les persones per tal de millorar Campdevànol en tots els aspectes. I haig de dir que no és complicat si es tenen ganes d’arribar a grans acords. Governem amb majoria absoluta amb 2 grups municipals més.

Arribar a acords amb altres formacions amb diferents sensibilitats, és la nova manera de fer política?

Ens basem a fer coses raonables i encara que una proposta vingui de l’oposició si és raonable la tirem endavant. Hem de millorar la vida de tots els habitants de Campdevànol i aquesta és la nostra prioritat.

Expliqui’ns que és Campdevànol per a una persona que no conegui aquesta població del Ripollès.

Per anar a Campdevànol t’has de desviar de la carretera que porta a la collada de Toses i segurament per aquest motiu pot arribar a passar desapercebut. Som un poble molt obert, amable i fàcil de passejar, amb terrasses per fer el vermut, tranquil i que convida a fer les coses sense presses. Disposem d’una gran oferta cultural, amb pintors  molt reconeguts que són nascuts aquí, i que la volem potenciar encara més amb la Pinacoteca de Coll i Bardolet, per exemple i mostrant amb exposicions què és Campdevànol al Museu del Molí Gros. El riu va portar la vida al nostre poble que neix i creix a partir de la indústria del ferro i més endavant amb la indústria del tèxtil. Aquestes característiques de poble amable, rodejat de natura i amb la indústria, han forjat una identitat singular. I tot sense oblidar l’Hospital Comarcal, que neix de la voluntat del poble, no de la voluntat de governs. Tots els habitants de Campdevànol van col·laborar per fundar un hospital. Campdevànol és una joia amagada i volem donar valor a la nostra història. Volem explicar una història única.

I ho fareu a través de la cultura...

Com et deia el pòsit cultural de Campdevànol és immens perquè a banda de la Pinacoteca Coll i Bardolet i el Museu del Molí Gros, disposem del Cercle Campdavanolenc, l’antic casino,  on estem en un projecte per refer-lo i recuperar l’edifici. Però també tenim una antiga casa senyorial que havia estat una fonda i que es va restaurar gràcies a la implicació d’una entitat del poble, la Torre de Mossèn Tort, un edifici  modernista on s’hi fan exposicions de primer nivell tant d’escultura com de pintura, a banda de petits concerts. Però també a nivell patrimonial estem rodejats d’ermites i s’ha creat una cursa  on es passa per les nou ermites de Campdevànol. I tot en un entorn de mitja muntanya, apte per a tots els públics.

Les xarxes socials han popularitzat el Torrent de la Cabana  i per preservar  6 espècies amenaçades hem fet un projecte de turisme regeneratiu

Oriol Lázaro alcalde de Campdevànol

A banda Campdevànol té grans atractius naturals com el torrent de La Cabana i que es va haver de regular per la gran afluència de visitants...

Les xarxes socials han popularitzat aquest entorn natural únic. Els 7 gorgs que es troben a la ruta són excepcionals i ha de complementar la nostra oferta cultural.  El Torrent de la Cabana ha estat a punt de morir d’èxit justament per la gran afluència de visitants. L’hem de recuperar una mica malgrat que segueix sent espectacular i únic. Hem fet un projecte de turisme regeneratiu en aquest espai. Ara estem cobrant una eco-taxa de 6€ i  amb això assumim les despeses de manteniment, neteja i acollida. Però no s’ha aconseguit millorar l’entorn. El volem adequar perquè el passeig sigui segur per a tots els visitants i per preservar  6 espècies amenaçades. I per fer-ho necessitem que els visitants se sentin compromesos pagant un extra a l’eco-taxa. Això és el que denominem turisme regeneratiu i que de pas el visitant sàpiga que tenim artesans de l’embotit i del formatge d’alta qualitat al municipi. Incentivant el comerç local.

Quina afluència de visitants va tenir el Torrent de la Cabana d’any passat?

Volem que les dades siguin més fiables que les que hi havia sota el govern de l’anterior mandat. Hem establert que el pagament i reserva es faci només a través de la web, durant Setmana Santa i a l’estiu a partir de Sant Joan. D’aquesta manera tindrem dades més fiables durant tot el dia. Pensa que les dades que disposem d’afluència eren només del matí quan hi havia personal municipal, sense saber l’afluència a la tarda-vespre. Tenint en compte aquests paràmetres, sabem que vam tenir 36.000 visitants però creiem que realment van ser el doble.

Quines són les mancances que al seu criteri té Campdevànol i que s’haurien  de solucionar?

A nivell urbanístic hi ha molts carrer que s’han arreglar i eliminar barreres arquitectòniques. Tenim pisos buits i volem també gestionar un “lloguer segur” pels propietaris, treballant-ho amb una start-up  que és una cooperativa de gent jove molt emprenedora de Campdevànol. I també  tenim diferents edificis municipals buits que els hi volem donar una segona vida, com són les antigues escoles. Un l’hem destinat a hotel d’entitats i l’altre, el més gran, que està al davant de l’hospital,  estem realitzant un projecte per fer-hi una residència de gent gran.

Quin és el seu racó preferit de Campdevànol?

És difícil quedar-se amb un de sol però hi ha un racó de Campdevànol que li tinc una estima especial que és l’Ermita de Sant Pere d’Aüria. Té un magnetisme especial per a mi. A vegades hi pujo a peu i d’altres amb bicicleta i em situo en un entorn de natura espectacular, amb vistes al Pedraforca i al Taga, amb una gran tranquil·litat i silenci. És el meu paradís particular.