«Veure una Castañer a Nova York o Tòquio és un orgull immens»

CAT

Durant gairebé tres segles, la família Castañer ha estat vinculada a un dels calçats més universals de la Mediterrània. Però va ser a partir dels anys seixanta quan Isabel Sauras i el seu marit, Llorenç Castañer, van protagonitzar la transformació que acabaria portant una humil espardenya de Banyoles a les passarel·les internacionals. Avui Isabel Sauras, amb 93 anys, recorda aquells anys amb la serenitat de qui ha vist passar modes, crisis i generacions senceres sense perdre mai l'essència artesanal.

Quins són els seus primers records vinculats a la fàbrica?
Els meus primers records estan molt lligats a quan vaig començar a festejar amb en Llorenç Castañer. A partir d'aquell moment la fàbrica va passar a formar part de la meva vida i, poc després de casar-nos, ja m'hi vaig incorporar per ajudar en un moment molt complicat.

Com era la Banyoles de la seva infància?
Recordo perfectament la meva infantesa i adolescència dels anys 40 i 50. Era una Banyoles molt tranquil·la, on gairebé tothom es coneixia. La majoria dels pagesos dels pobles del voltant venien amb carro. A Banyoles hi havia molt pocs cotxes, la gent anava molt en bici i la vida es feia al carrer. Recordo especialment les converses amb els veïns i l'ambient familiar que es respirava al poble.

Quan va començar a implicar-se en l'empresa?
Quan ja havien nascut els meus cinc fills. L'empresa travessava una situació molt delicada i vaig sentir que havia d'implicar-m'hi per ajudar a tirar-la endavant.

Vostè i el seu marit van assumir la direcció de l'empresa en un moment complicat. Què recorda d'aquells anys?
Van ser anys molt difícils. No hi havia recursos i la fàbrica era a punt de tancar. Però també van ser anys de molt esforç, il·lusió i ganes de superar totes les dificultats.

Com era ser dona empresària als anys seixanta?
No era gens habitual. Hi havia moltes dones treballant a les fàbriques, però molt poques dirigint empreses. Era un món d'homes i ens havíem d'obrir camí.

Va sentir que havia de guanyar-se el respecte dins del món empresarial?
Sí, completament. El respecte me'l vaig haver de guanyar dia a dia demostrant amb feina i responsabilitat que també podia dirigir una empresa.

Quan van entendre que el futur passava per sortir a l'estranger?
Ho vam veure molt aviat. El mercat internacional era imprescindible si volíem créixer, i per això vam començar a viatjar i a buscar clients arreu del món.

La trobada amb Yves Saint Laurent forma part de la història de la moda. Com la recorda?
La recordo amb molta il·lusió. Va ser una oportunitat extraordinària que va arribar en el moment adequat i que ens va obrir les portes de la moda internacional.

Com van gestionar l'impacte d'aquell èxit inesperat? L'empresa estava preparada per créixer tan ràpidament?
No estàvem del tot preparats, però hi vam posar moltes ganes i moltíssima feina. Vam aprendre sobre la marxa i vam saber adaptar-nos al creixement.

Quina va ser la conseqüència més important d'aquella col·laboració?
Va marcar l'inici del Castañer que coneixem avui. La col·laboració va transformar l'espardenya tradicional del camp, en un producte de moda reconegut arreu del món.

L'espardenya, durant dècades, va ser vista com un calçat humil. Quin va ser el moment en què van sentir que la percepció havia canviat del tot?
Quan Yves Saint Laurent ens va demanar d’incorporar el primer model amb falca. Aquell va ser el gran punt d'inflexió: l'espardenya va deixar de ser només un calçat popular per convertir-se en una peça de moda. Va ser tota una revolució i una aventura inoblidable.

Malgrat l'èxit, sempre han mantingut l'arrelament a Banyoles. Per què?
Perquè és el nostre origen. Tot va començar aquí i sempre hem volgut mantenir aquest vincle amb Banyoles i amb la tradició artesanal.

Què sent quan veu una espardenya Castañer en una botiga de Nova York, París o Tòquio?
És un orgull immens. Veure un producte nascut a Banyoles als aparadors de les grans ciutats del món és una satisfacció difícil d'explicar.

Després de dècades d'evolució, com veu avui la marca Castañer? Manté l'essència d'aquella empresa familiar que vostès van ajudar a transformar?
Sí. La marca ha evolucionat molt, però continua mantenint l'esperit familiar i l'aposta per la qualitat. Ara hi ha un gran equip al darrere que treballa perquè aquesta essència es mantingui.

El sector de la moda ha canviat profundament amb la irrupció de la venda online, les xarxes socials i els nous hàbits de consum. Quin és el principal repte que tenen avui les marques amb tanta història al darrere?
Cal estar sempre atent als canvis i saber adaptar-se sense perdre la identitat. La innovació és important, però també ho és mantenir els valors que han fet créixer la marca.

En un moment en què es parla cada vegada més de sostenibilitat, producció responsable i consum conscient, creu que l'artesania i els productes amb identitat pròpia tornen a ser més valorats?
Crec que els productes amb història i qualitat sempre tindran valor. El més important és continuar treballant bé i oferint autenticitat.

Catalunya continua sent una terra d'emprenedors. Quin consell donaria a les persones que avui volen impulsar un projecte empresarial propi?
Els diria que treballin molt, que siguin constants i responsables. Crear una empresa és una gran responsabilitat i només s'aconsegueix amb esforç i perseverança.

Si pogués parlar amb aquella jove empresària que començava als anys seixanta, què li diria?
Li diria que hi posés encara més empeny i que no deixés mai de treballar. L'esforç sempre acaba donant els seus fruits.

Quan mira enrere i veu tot el camí recorregut, què és el que li genera més satisfacció? I què li agradaria que les noves generacions recordessin d'aquesta història?
El que em fa més feliç és haver ajudat a transformar una empresa que passava un moment molt difícil en una marca reconeguda internacionalment. M'agradaria que les noves generacions recordessin que tot això ha estat possible gràcies al treball, la perseverança i la il·lusió de moltes persones.

ESP

Durante casi tres siglos, la familia Castañer ha estado vinculada a uno de los calzados más universales del Mediterráneo. Pero fue a partir de los años sesenta cuando Isabel Sauras y su marido, Llorenç Castañer, protagonizaron la transformación que acabaría llevando una humilde alpargata de Banyoles a las pasarelas internacionales. Hoy Isabel Sauras, con 93 años, recuerda aquellos años con la serenidad de quien ha visto pasar modas, crisis y generaciones enteras sin perder nunca la esencia artesanal.

¿Cuáles son sus primeros recuerdos vinculados a la fábrica?
Mis primeros recuerdos están muy ligados a cuando empecé a salir con Llorenç Castañer. A partir de aquel momento la fábrica pasó a formar parte de mi vida y, poco después de casarnos, ya me incorporé para ayudar en un momento muy complicado.

¿Cómo era el Banyoles de su infancia?
Recuerdo perfectamente mi infancia y adolescencia de los años 40 y 50. Era un Banyoles muy tranquilo, donde casi todo el mundo se conocía. La mayoría de los payeses de los pueblos de alrededor venían con carro. En Banyoles había muy pocos coches, la gente iba mucho en bici y la vida transcurría en la calle. Recuerdo especialmente las conversaciones con los vecinos y el ambiente familiar que se respiraba en el pueblo.

¿Cuándo empezó a implicarse en la empresa?
Cuando ya habían nacido mis cinco hijos. La empresa atravesaba una situación muy delicada y sentí que debía implicarme para ayudar a sacarla adelante.

Usted y su marido asumieron la dirección de la empresa en un momento complicado. ¿Qué recuerda de aquellos años?
Fueron años muy difíciles. No había recursos y la fábrica estaba a punto de cerrar. Pero también fueron años de mucho esfuerzo, ilusión y ganas de superar todas las dificultades.

¿Cómo era ser mujer empresaria en los años sesenta?
No era nada habitual. Había muchas mujeres trabajando en las fábricas, pero muy pocas dirigiendo empresas. Era un mundo de hombres y tuvimos que abrirnos camino.

¿Sintió que tenía que ganarse el respeto dentro del mundo empresarial?
Sí, completamente. El respeto tuve que ganármelo día a día demostrando con trabajo y responsabilidad que también podía dirigir una empresa.

¿Cuándo entendieron que el futuro pasaba por salir al extranjero?
Lo vimos muy pronto. El mercado internacional era imprescindible si queríamos crecer, y por eso empezamos a viajar y a buscar clientes por todo el mundo.

El encuentro con Yves Saint Laurent forma parte de la historia de la moda. ¿Cómo lo recuerda?
Lo recuerdo con mucha ilusión. Fue una oportunidad extraordinaria que llegó en el momento adecuado y que nos abrió las puertas de la moda internacional.

¿Cómo gestionaron el impacto de aquel éxito inesperado? ¿La empresa estaba preparada para crecer tan rápidamente?
No estábamos del todo preparados, pero le pusimos muchas ganas y muchísimo trabajo. Aprendimos sobre la marcha y supimos adaptarnos al crecimiento.

¿Cuál fue la consecuencia más importante de aquella colaboración?
Marcó el inicio del Castañer que conocemos hoy. La colaboración transformó la alpargata tradicional del campo en un producto de moda reconocido en todo el mundo.

La alpargata, durante décadas, fue vista como un calzado humilde. ¿Cuál fue el momento en que sintieron que la percepción había cambiado del todo?
Cuando Yves Saint Laurent nos pidió incorporar el primer modelo con cuña. Aquel fue el gran punto de inflexión: la alpargata dejó de ser solo un calzado popular para convertirse en una pieza de moda. Fue toda una revolución y una aventura inolvidable.

A pesar del éxito, siempre han mantenido el arraigo en Banyoles. ¿Por qué?
Porque es nuestro origen. Todo empezó aquí y siempre hemos querido mantener este vínculo con Banyoles y con la tradición artesanal.

¿Qué siente cuando ve una alpargata Castañer en una tienda de Nueva York, París o Tokio?
Es un orgullo inmenso. Ver un producto nacido en Banyoles en los escaparates de las grandes ciudades del mundo es una satisfacción difícil de explicar.

Después de décadas de evolución, ¿cómo ve hoy la marca Castañer? ¿Mantiene la esencia de aquella empresa familiar que ustedes ayudaron a transformar?
Sí. La marca ha evolucionado mucho, pero sigue manteniendo el espíritu familiar y la apuesta por la calidad. Ahora hay un gran equipo detrás que trabaja para que esta esencia se mantenga.

El sector de la moda ha cambiado profundamente con la irrupción de la venta online, las redes sociales y los nuevos hábitos de consumo. ¿Cuál es el principal reto que tienen hoy las marcas con tanta historia detrás?
Hay que estar siempre atento a los cambios y saber adaptarse sin perder la identidad. La innovación es importante, pero también lo es mantener los valores que han hecho crecer la marca.

En un momento en que se habla cada vez más de sostenibilidad, producción responsable y consumo consciente, ¿cree que la artesanía y los productos con identidad propia vuelven a ser más valorados?
Creo que los productos con historia y calidad siempre tendrán valor. Lo más importante es seguir trabajando bien y ofreciendo autenticidad.

Catalunya sigue siendo una tierra de emprendedores. ¿Qué consejo daría a las personas que hoy quieren impulsar un proyecto empresarial propio?
Les diría que trabajen mucho, que sean constantes y responsables. Crear una empresa es una gran responsabilidad y solo se consigue con esfuerzo y perseverancia.

Si pudiera hablar con aquella joven empresaria que empezaba en los años sesenta, ¿qué le diría?
Le diría que le pusiera aún más empeño y que no dejara nunca de trabajar. El esfuerzo siempre acaba dando sus frutos.

Cuando mira atrás y ve todo el camino recorrido, ¿qué es lo que le genera más satisfacción? ¿Y qué le gustaría que las nuevas generaciones recordaran de esta historia?
Lo que más feliz me hace es haber ayudado a transformar una empresa que pasaba un momento muy difícil en una marca reconocida internacionalmente. Me gustaría que las nuevas generaciones recordaran que todo esto ha sido posible gracias al trabajo, la perseverancia y la ilusión de muchas personas.

FR

Pendant près de trois siècles, la famille Castañer a été liée à l'une des chaussures les plus universelles de la Méditerranée. Mais c'est à partir des années soixante qu'Isabel Sauras et son mari, Llorenç Castañer, ont mené la transformation qui allait porter une humble espadrille de Banyoles jusqu'aux podiums internationaux. Aujourd'hui, Isabel Sauras, 93 ans, se souvient de ces années avec la sérénité de celle qui a vu passer des modes, des crises et des générations entières sans jamais perdre l'essence artisanale.

Quels sont vos premiers souvenirs liés à l'usine ?
Mes premiers souvenirs sont très liés au moment où j'ai commencé à sortir avec Llorenç Castañer. À partir de ce moment-là, l'usine a fait partie de ma vie et, peu après notre mariage, j'y suis entrée pour aider à un moment très compliqué.

Comment était le Banyoles de votre enfance ?
Je me souviens parfaitement de mon enfance et de mon adolescence des années 40 et 50. C'était un Banyoles très tranquille, où presque tout le monde se connaissait. La plupart des paysans des villages environnants venaient en charrette. À Banyoles, il y avait très peu de voitures, les gens se déplaçaient beaucoup à vélo et la vie se passait dans la rue. Je me souviens particulièrement des conversations avec les voisins et de l'ambiance familiale qui régnait dans le village.

Quand avez-vous commencé à vous impliquer dans l'entreprise ?
Quand mes cinq enfants étaient déjà nés. L'entreprise traversait une situation très délicate et j'ai senti que je devais m'impliquer pour aider à la faire avancer.

Vous et votre mari avez pris la direction de l'entreprise dans un moment compliqué. Que vous rappelez-vous de ces années-là ?
Ce furent des années très difficiles. Il n'y avait pas de ressources et l'usine était sur le point de fermer. Mais ce furent aussi des années de beaucoup d'efforts, d'enthousiasme et d'envie de surmonter toutes les difficultés.

Comment était-ce d'être une femme chef d'entreprise dans les années soixante ?
Ce n'était pas du tout habituel. Il y avait beaucoup de femmes travaillant dans les usines, mais très peu dirigeant des entreprises. C'était un monde d'hommes et nous devions nous frayer un chemin.

Avez-vous senti que vous deviez gagner le respect dans le monde de l'entreprise ?
Oui, complètement. J'ai dû gagner ce respect jour après jour en démontrant, par le travail et la responsabilité, que je pouvais aussi diriger une entreprise.

Quand avez-vous compris que l'avenir passait par l'international ?
Nous l'avons vu très tôt. Le marché international était indispensable si nous voulions grandir, et c'est pourquoi nous avons commencé à voyager et à chercher des clients partout dans le monde.

La rencontre avec Yves Saint Laurent fait partie de l'histoire de la mode. Comment vous en souvenez-vous ?
Je m'en souviens avec beaucoup d'enthousiasme. Ce fut une opportunité extraordinaire arrivée au bon moment, qui nous a ouvert les portes de la mode internationale.

Comment avez-vous géré l'impact de ce succès inattendu ? L'entreprise était-elle prête à grandir aussi rapidement ?
Nous n'étions pas totalement préparés, mais nous y avons mis beaucoup d'envie et énormément de travail. Nous avons appris sur le tas et su nous adapter à la croissance.

Quelle a été la conséquence la plus importante de cette collaboration ?
Elle a marqué le début du Castañer que nous connaissons aujourd'hui. La collaboration a transformé l'espadrille traditionnelle des champs en un produit de mode reconnu dans le monde entier.

L'espadrille, pendant des décennies, a été vue comme une chaussure humble. Quel a été le moment où vous avez senti que la perception avait totalement changé ?
Quand Yves Saint Laurent nous a demandé d'incorporer le premier modèle à talon compensé. Ce fut le grand tournant : l'espadrille a cessé d'être seulement une chaussure populaire pour devenir une pièce de mode. Ce fut toute une révolution et une aventure inoubliable.

Malgré le succès, vous avez toujours gardé vos racines à Banyoles. Pourquoi ?
Parce que c'est notre origine. Tout a commencé ici et nous avons toujours voulu maintenir ce lien avec Banyoles et avec la tradition artisanale.

Que ressentez-vous en voyant une espadrille Castañer dans un magasin de New York, Paris ou Tokyo ?
C'est une fierté immense. Voir un produit né à Banyoles dans les vitrines des grandes villes du monde est une satisfaction difficile à expliquer.

Après des décennies d'évolution, comment voyez-vous aujourd'hui la marque Castañer ? Garde-t-elle l'essence de cette entreprise familiale que vous avez aidé à transformer ?
Oui. La marque a beaucoup évolué, mais elle continue de préserver l'esprit familial et l'engagement envers la qualité. Il y a maintenant une grande équipe derrière qui travaille pour que cette essence se maintienne.

Le secteur de la mode a profondément changé avec l'irruption de la vente en ligne, des réseaux sociaux et des nouvelles habitudes de consommation. Quel est le principal défi des marques ayant autant d'histoire aujourd'hui ?
Il faut toujours être attentif aux changements et savoir s'adapter sans perdre son identité. L'innovation est importante, mais il est tout aussi important de maintenir les valeurs qui ont fait grandir la marque.

À une époque où l'on parle de plus en plus de durabilité, de production responsable et de consommation consciente, pensez-vous que l'artisanat et les produits ayant leur propre identité redeviennent plus valorisés ?
Je crois que les produits ayant de l'histoire et de la qualité auront toujours de la valeur. Le plus important est de continuer à bien travailler et à offrir de l'authenticité.

La Catalogne reste une terre d'entrepreneurs. Quel conseil donneriez-vous aux personnes qui souhaitent aujourd'hui lancer leur propre projet d'entreprise ?
Je leur dirais de beaucoup travailler, d'être constants et responsables. Créer une entreprise est une grande responsabilité et on ne réussit qu'avec effort et persévérance.

Si vous pouviez parler à cette jeune femme d'affaires qui débutait dans les années soixante, que lui diriez-vous ?
Je lui dirais d'y mettre encore plus d'ardeur et de ne jamais cesser de travailler. L'effort finit toujours par porter ses fruits.

Quand vous regardez en arrière et voyez tout le chemin parcouru, qu'est-ce qui vous procure le plus de satisfaction ? Et qu'aimeriez-vous que les nouvelles générations retiennent de cette histoire ?
Ce qui me rend la plus heureuse, c'est d'avoir aidé à transformer une entreprise qui traversait un moment très difficile en une marque reconnue internationalement. J'aimerais que les nouvelles générations retiennent que tout cela a été possible grâce au travail, à la persévérance et à l'enthousiasme de nombreuses personnes.

ENG

For nearly three centuries, the Castañer family has been linked to one of the most universal footwear items of the Mediterranean. But it was from the 1960s onward that Isabel Sauras and her husband, Llorenç Castañer, led the transformation that would eventually take a humble espadrille from Banyoles onto international catwalks. Today Isabel Sauras, 93 years old, recalls those years with the serenity of someone who has seen trends, crises and entire generations come and go without ever losing the craft's essence.

What are your earliest memories linked to the factory?
My earliest memories are closely tied to when I began dating Llorenç Castañer. From that moment on, the factory became part of my life, and shortly after we married, I joined to help during a very difficult time.

What was Banyoles like during your childhood?
I remember perfectly my childhood and adolescence in the 1940s and 50s. It was a very quiet Banyoles, where almost everyone knew each other. Most of the farmers from the surrounding villages came by cart. There were very few cars in Banyoles, people got around a lot by bicycle, and life happened out in the street. I especially remember the conversations with neighbours and the family atmosphere you could feel in the town.

When did you start getting involved in the business?
Once my five children had already been born. The company was going through a very delicate situation and I felt I had to get involved to help keep it going.

You and your husband took over the running of the company at a difficult time. What do you remember about those years?
They were very hard years. There were no resources and the factory was on the verge of closing. But they were also years of great effort, enthusiasm and determination to overcome every difficulty.

What was it like being a businesswoman in the 1960s?
It wasn't common at all. There were many women working in factories, but very few running companies. It was a man's world and we had to make our own way.

Did you feel you had to earn respect in the business world?
Yes, completely. I had to earn that respect day by day, proving through hard work and responsibility that I too could run a company.

When did you realise that the future meant going abroad?
We saw it very early on. The international market was essential if we wanted to grow, and that's why we started travelling and looking for clients around the world.

The meeting with Yves Saint Laurent is part of fashion history. How do you remember it?
I remember it with great enthusiasm. It was an extraordinary opportunity that came at the right time and opened the doors of international fashion to us.

How did you manage the impact of that unexpected success? Was the company prepared to grow so quickly?
We weren't fully prepared, but we put a great deal of enthusiasm and an enormous amount of work into it. We learned as we went along and managed to adapt to the growth.

What was the most important consequence of that collaboration?
It marked the beginning of the Castañer we know today. The collaboration transformed the traditional country espadrille into a fashion product recognised around the world.

For decades, the espadrille was seen as a humble shoe. What was the moment when you felt the perception had completely changed?
When Yves Saint Laurent asked us to include the first wedge-heel model. That was the great turning point: the espadrille stopped being just a popular shoe and became a fashion item. It was quite a revolution and an unforgettable adventure.

Despite the success, you have always kept your roots in Banyoles. Why?
Because it's where we come from. It all started here and we have always wanted to keep that bond with Banyoles and with the artisan tradition.

What do you feel when you see a Castañer espadrille in a shop in New York, Paris or Tokyo?
It's an immense pride. Seeing a product born in Banyoles in the shop windows of the world's great cities is a satisfaction that's hard to put into words.

After decades of evolution, how do you see the Castañer brand today? Does it keep the essence of that family business you helped transform?
Yes. The brand has evolved a great deal, but it still keeps its family spirit and its commitment to quality. Now there's a great team behind it working to make sure that essence is preserved.

The fashion industry has changed profoundly with the rise of online sales, social media and new consumer habits. What is the main challenge today for brands with so much history behind them?
You always have to stay alert to change and know how to adapt without losing your identity. Innovation is important, but so is holding on to the values that helped the brand grow.

At a time when there's more and more talk of sustainability, responsible production and conscious consumption, do you think craftsmanship and products with their own identity are being valued more again?
I believe products with history and quality will always hold value. The most important thing is to keep working well and offering authenticity.

Catalonia remains a land of entrepreneurs. What advice would you give to people who want to start their own business today?
I would tell them to work hard, to be consistent and responsible. Building a company is a great responsibility, and it's only achieved through effort and perseverance.

If you could speak to that young businesswoman starting out in the 1960s, what would you tell her?
I would tell her to put in even more effort and never stop working. Effort always pays off in the end.

Looking back at the whole path you've travelled, what gives you the most satisfaction? And what would you like new generations to remember from this story?
What makes me happiest is having helped transform a company going through a very difficult time into an internationally recognised brand. I'd like new generations to remember that all of this was possible thanks to the hard work, perseverance and enthusiasm of many people.