La Macarfi, una guia amb sentit comú

Periodista
20 de Desembre de 2022
Presentació de la Guia Macarfi 2022

És una guia molt diferent de les que coneixem, especialment de la Guia Michelin i fins i tot de la Repsol.

La guia Macarfi ha presentat a Barcelona la seva edició pel 2023. Aquesta guia, que he conegut gràcies al gastrònom gironí Jordi Aparicio, va néixer el 2015 i puntua un miler de restaurants de Barcelona, Madrid i el País Basc seguint l'opinió d'un miler de persones, que anomena ambaixadors, que hi aporten, segons les seves pròpies paraules, sensibilitat gastronòmica i sentit comú. Aquest any, a Barcelona, Madrid, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, hi ha afegit les comarques gironines i La Rioja. És, doncs, una guia molt diferent de les que coneixem, especialment de la Guia Michelin i fins i tot de la Repsol. Però m'ha semblat una guia molt adequada a les necessitats de la gent que busca una bona taula i unes recomanacions amb sentit comú. Els restaurants amb estrella Michelin m'agraden i, amb criteris a voltes discutibles, tot mereixen ser-hi tot i que particularment alguns els valoraria força més que no d'altres i n'hi afegiria alguns que no entenc de cap manera que no hi figurin. Però el món no s'acaba amb la Guia Michelin i el criteri dels seus inspectors. Per això m'ha agradat veure aquesta edició de la Guia Macarfi a l'apartat de les comarques gironines. Segur que n'hi falta algun, de restaurant que mereixeria ser-hi, però a nivell informatiu crec que omple un buit.

El Celler de Can Roca de Girona obre aquesta guia a l'apartat gironí. Són molt bons, per a mi els millors, i no hi ha gaire discussió. Però m'agrada que en aquesta mateixa llista hi figuri també la proposta clàssica del Normal, una aposta arriscada dels germans Roca capitanejada per en Pitu Roca al Barri Vell, i que hi tregui cap, també, el Mas Marroch, l'espai de banquets a Vilablareix que es va reconvertir en restaurant durant la pandèmia i que, guiat per l'Encarna Tirado ens ha permès gaudir dels vells plats del Celler de tota la vida. Ara, amb l'obertura a la muntanya dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, segurament durant un temps l'oferta dels germans Roca variarà en els nous espais per deixar en perfecte estat de revista algun dels emblemàtics com és el Mas Marroch. Tornant a la guia, els tres restaurants mereixen estar entre els millors encara que només el Celler jugui a la lliga dels grans restaurants del món.

Segueixen al Celler el Miramar de Paco Pérez a Llançà i Les Cols d'Olot de la família Puigvert-Puigdevall. Perfecte i absolutament d'acord. Com s'hi ha d'estar amb Ca l'Enric de La Vall de Bianya, el Bo.TiC de Corçà i Els Tinars de Llagostera. Restaurants solvents. Per dir alguna cosa, Ca l'Enric mereixeria més estrelles perquè és un temple de la gastronomia. L'interès per part meva, però, ve a continuació de la lliga. Trobar-hi el Motel em va alegrar el dia. El Motel, com aquella cervesa, està per damunt de les estrelles. És un clàssic i per a mi hauria de ser un clàssic amb estrella, com l'han mantinguda els dels neumàtics al Via Veneto, un altre clàssic de la cuina internacional a casa nostra. M'agrada, doncs, veure el Motel a la llista, com m'hi agrada veure-hi a L'Aliança d'Anglès. Amb la mort del cuiner Lluís Feliu el restaurant va perdre l'estrella i va variar els seus plantejaments, però ja fa temps que torna a estar en posició d'estrella i que val molt la pena fer un viatge a la Selva per menjar-hi. HI són també d'altres restaurants amb estrella com Les Magnòlies, el Castell de Peralada, l'Empòrium, la Cuina de Can Simon, el Massana o la Fonda Xesc.

Però, al marge de posicions el que m'alegra de la guia és que proposa restaurants que no conec però dels que se'n parla molt bé. O que hi trobo establiments que segurament mai no estaran a la Michelin però que són de primeríssim nivell: Els Pescadors de Llançà, per exemple. Hi és el Sinofos del xef Ramos a Girona on s'hi menja molt bé. I el Divinum, una visita inexcusable a Girona castigada no se sap molt bé perquè per la guia vermella, amb un parells de xefs joves i el saber fer a sala d'en Joan i la Laura, que en van aprendre, i molt, a casa d'en Santi Santamaria. Hi ha també a la Macarfi el Casamar de Llafranc que continua mereixen l'estrella que li van treure, o el Voramar de Portbou. Hi ha clàssics com el Sa Punta de Pals, xefs que fa anys que treballen bé com en Jordi Jacas d'El Molí de l'Escala, la gent d'El Roser 2 o la Marisqueria Xacó de Platja d'Aro, o el gran restaurant Compartir de Cadaqués, sempre a l'ombra del Disfrutar. Hi ha els joves cuiners de l'Assaig 1901, o la cuina del Far de Sant Sebastià. I m'ha agradat veure-hi el Pa i RaÏm de Palafugell que em trasllada al record de Josep Pla i, sobretot, de Miquel Pairolí.

En falten, és clar. Alguns farien canvis, segur. Però és una guia àmplia, per la majoria de gent que busca bona taula al marge d'estrelles. Són restaurants de primer nivell i cal felicitar-los. Que les comarques gironines siguin a una llista on hi ha País Basc, Barelona i Madrid, diu molt del nivell que tenim a casa nostra. I per molts anys!