Rosana va convertir aquest dimecres a la nit el seu pas pel Festival Sons del Món de Roses en un retrobament. Amb el públic, amb les cançons que l’han acompanyat durant trenta anys i també amb una manera d’entendre la música basada en la proximitat i les emocions.
Després de set anys apartada voluntàriament dels escenaris, la cantant canària ha tornat a la carretera amb la gira Vamos a estar, coincidint amb els trenta anys de Lunas Rotas, el disc que la va catapultar a l’èxit. I a Roses va quedar clar que, malgrat el temps, moltes d’aquelles cançons continuen intactes en la memòria del públic.
El concert va arrencar amb “Sin miedo” i va anar encadenant alguns dels temes més reconeguts de la seva trajectòria: “Bebes de mí”, “La vida es bonita”, “Puede ser”, “Soñar es de valientes”, “Soñaré”, “Hoy”, “Llegaremos a tiempo”, “El cielo que me das” o “En la memoria de la piel”.
Una nit construïda a partir de cançons, records i complicitats. Perquè Rosana ha tornat als escenaris amb la mateixa necessitat de sempre: estar a prop de la gent. Abans d'arribar a Roses ja ho advertia: “L’ésser humà és l’única cosa que m’agrada més que la música”. Una filosofia que continua marcant els seus directes tres dècades després.
La recta final va recuperar peces com “Descubriéndote”, “Si tú no estás”, “A fuego lento” i “Pa’ ti no estoy”, abans d’encarar els últims compassos amb “Con viento a favor” i “Mañana”.
Més que un retorn, el de Rosana a Sons del Món va tenir gust de retrobament entre vells amics. Precisament així és com ella defineix aquesta nova etapa: tornar a trobar-se, recuperar la connexió i, des d’aquí, començar a construir tot el que vindrà.
Afegeix Top Girona com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat