El Museu d’Art de Girona inaugura «Instruments de l’ànima», una exposició sobre la dimensió espiritual dels objectes medievals

La mostra tanca a Girona el recorregut iniciat a Vic i continuat a Lleida i Solsona, amb una vintena d’objectes del fons del museu. S’inaugura el divendres 23 d’octubre.

Redacció
21 d'Octubre de 2026
Fragment cartell Instruments amb ànima

El Museu d’Art de Girona inaugura el divendres 23 d’octubre, a les 17.30 h, «Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval». L’exposició, comissariada per Marc Sureda i Alberto Velasco, arriba a Girona després de passar per Vic, Lleida i Solsona. Exposa una vintena d’objectes del fons del museu i es podrà visitar fins al 29 de març de 2027. Se subratlla l’ús d’aquestes peces antigues i se’n fa un pretext per apropar-les a la realitat contemporània i a la diversitat religiosa actual.

Un projecte compartit per quatre museus

La mostra és fruit de la col·laboració entre el MEV, Museu d’Art Medieval (Vic), el Museu de Lleida, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona, amb el suport de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. Tots són museus que conserven importants fons medievals de caràcter religiós i d’origen diocesà.

El projecte aposta per una sola exposició, amb la mateixa idea conceptual, els mateixos textos i la mateixa museografia, però amb els objectes propis de cada entitat. Així, cada museu mostra una exposició diferent, i alhora els quatre comparteixen la producció i un únic catàleg. A cada seu s’han desenvolupat també activitats paral·leles que han apropat el discurs a la contemporaneïtat i han servit per acostar-se a altres comunitats religioses.

«No hi ha religió sense objectes»

El discurs parteix d’aquesta idea. A l’edat mitjana, relíquies, escultures, metalls, pergamins i cristalls feien de mitjancers entre allò quotidià i allò diví, i permetien que l’ànima s’elevés des dels sentits cap a la transcendència. Moltes d’aquestes peces són de luxe o de gran sensibilitat artística, però no es van concebre només com a obres d’art, sinó com a instruments del culte i de la vida quotidiana. L’exposició en posa en primer pla la funció espiritual i simbòlica, que sovint ha quedat en segon terme davant del valor estètic.

El recorregut s’estructura en sis àmbits: Amb els cinc sentits, El llenguatge de la matèria, En cos i ànima, Finestres del cel, Conviure amb el sagrat i Instruments transculturals. A Girona es construeixen amb obres del fons del museu, moltes procedents d’esglésies i monestirs de les comarques gironines. Entre les més destacades hi ha:

  • la lipsanoteca de Santa Coloma de Cabanelles (Alt Empordà), del segle XI;
  • l’encolpi o penjoll reliquiari en forma de creu, d’època bizantina (segles VI-X), de Sant Pere de Rodes;
  • l’ara portàtil de Sant Pere de Rodes, del segle X;
  • l’encenser romànic de Santa Maria del Freixe (Mieres, Garrotxa), de cap al 1200;
  • la capsa d’al-Àndalus (segles X-XII), de Santa Maria de Lladó;
  • el calze de Lladó (segles XIV-XV);
  • la Marededeu de l’Esperança, de cap al 1400, de l’ermita de Farreres (Flaçà).

L’exposició s’acompanya d’un catàleg editat conjuntament pels quatre museus, amb estudis de Marc Sureda i Alberto Velasco, Gerardo Boto i Victoria Cirlot. Recull l’estudi i el llistat de tots els objectes de les quatre mostres.

Visites, conferències i diàlegs interreligiosos

L’acte inaugural comptarà amb la presència del bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, entre altres autoritats, directors de museus i comissaris. L’endemà, dissabte 24 d’octubre, a les 11.30 h, Marc Sureda oferirà una primera visita comentada. Alberto Velasco en farà una altra el 27 de febrer de 2027, a la mateixa hora. El 23 de gener, també a les 11.30 h, Gerardo Boto, doctor en Història de l’art per la UAB i professor a la UdG, oferirà la conferència «Deambulatoris. Dinàmiques medievals d’intimitat amb les presències sagrades».

El programa inclou també dos diàlegs interreligiosos, el 4 de febrer i el 4 de març de 2027, a les 18.30 h. Seran dues taules rodones, moderades per Arnau Oliveres, codirector de l’Associació de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR), sobre els objectes que diverses religions utilitzen per mediar amb el sagrat.

A Girona, l’exposició serà el tret de sortida d’un treball amb les comunitats interconfessionals de la província. Es pretén acostar-les al museu, obrir espais de reflexió conjunta sobre expressió religiosa i artística i fer del museu un referent també per a elles.

Finalment, l’11 de març se celebrarà a Girona un acte de clausura conjunta del projecte, per valorar l’experiència de treball entre museus. Serà un model de futur i es vol celebrar amb activitats participatives i festives obertes a tothom.

Afegeix Top Girona com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara