La pel·lícula neix del procés personal d’Alba quan compleix 33 anys —l’edat que tenia el seu pare quan va morir—, un moment en què decideix explorar la seva història familiar i establir un diàleg amb el passat que mai havia pogut tenir. Aquest viatge personal es tradueix en un projecte que combina arxius familiars, vídeos casolans, dibuixos, maquetes i un homenatge musical que fa emergir el llegat d’Antonio Flores. Isaki Lacuesta s’uneix amb Elena Molina i Alba Flores per crear un relat que és alhora poètic i honest.
El documental no només explora la trajectòria artística i personal d’Antonio Flores, sinó que també reflexiona sobre la seva influència i honestedat, el seu compromís social i la seva sensibilitat pacifista. La pel·lícula mostra com la seva música i la seva manera de ser van marcar generacions.
Sinergies artístiques
La connexió amb Sílvia Pérez Cruz i el videoclip Fatherless, basat en un poema de Sílvia Prats sobre l’orfandat, va servir de punt de partida i inspiració. Aquesta experiència compartida amb la cantant va establir un vincle de sensibilitat i musicalitat que va marcar la manera com s’abordaria el documental.
Un collage de records
Un extens arxiu familiar no només reforça el relat, sinó que també actua com a guia visual i emocional, permetent que la història es desplegui amb autenticitat i proximitat, establint un diàleg directe entre el passat i la mirada d’una Alba que vol prendre consciència del que el seu pare va significar.